El cervell humà és un misteri, i avui diumenge a les 9:17 del matí, hora que ara marca el PC, decideixo fer una anàlisi dels processos mentals que m'han dut a un fet inexplicable.
1.Un sorollet al pis de dalt ens desperta. Hora: 8:35. Hem dormit més de 10 hores. No pregunteu què vam fer ahir, és massa llarg d'explicar.
2. Pujo la persiana i fa un dia fantàstic. Obro la finestra i deixem airejar l'habitació.
3. Mentre elmeurei prepara l'esmorzar: "Chocolate Cake", torrades, mantega, melmelada, per mi un Volluto, per ell un Roma. Nespresso, What else? Jo desestenc la roba i m'entretenc amb les plantes. Com es deu cuidar el julivert?
4. Esmorzem i jo li pregunto per 50 vegada si ahir s'ho va passar bé. La resposta és si, molt. No pregunteu, és massa llarg d'explicar.
5. Desparem taula i jo em prenc les baies de goji. La baia feliç... o moriré vella, o em tornaré adicta.
6. Elmeurei posa sal al rentaplats i jo decideixo en veu alta què li regalarem a la neboda. M'encanta fer regals. Amb els anys, més fer-ne que rebre'n.
7. Ens rentem les dents i li pregunto almeurei quin pla matutí hi ha, a banda d'anar a pople, a dinar. Cap, em respon. Doncs jo en tinc un, li dic. Si? Em diu, des de l'ordinador quin? Normandia, via ADSL. Li responc. M'agrade, em diu.
I, just quan ens veig planificant les vacances em ve una cosa al cap que no sé d'on ha sortit.
"Rei, ara tinc una cançó al cap... mmm..."
"Quina"
"No, ara no la cantaré, és una onomatopeica..."
"Onomatopeica?"
"Si, que a vegades cantes tu..."
"Jo?"
I, després d'uns segons de silenci, amb el goear a la pantalla sona:
1.Un sorollet al pis de dalt ens desperta. Hora: 8:35. Hem dormit més de 10 hores. No pregunteu què vam fer ahir, és massa llarg d'explicar.
2. Pujo la persiana i fa un dia fantàstic. Obro la finestra i deixem airejar l'habitació.
3. Mentre elmeurei prepara l'esmorzar: "Chocolate Cake", torrades, mantega, melmelada, per mi un Volluto, per ell un Roma. Nespresso, What else? Jo desestenc la roba i m'entretenc amb les plantes. Com es deu cuidar el julivert?
4. Esmorzem i jo li pregunto per 50 vegada si ahir s'ho va passar bé. La resposta és si, molt. No pregunteu, és massa llarg d'explicar.
5. Desparem taula i jo em prenc les baies de goji. La baia feliç... o moriré vella, o em tornaré adicta.
6. Elmeurei posa sal al rentaplats i jo decideixo en veu alta què li regalarem a la neboda. M'encanta fer regals. Amb els anys, més fer-ne que rebre'n.
7. Ens rentem les dents i li pregunto almeurei quin pla matutí hi ha, a banda d'anar a pople, a dinar. Cap, em respon. Doncs jo en tinc un, li dic. Si? Em diu, des de l'ordinador quin? Normandia, via ADSL. Li responc. M'agrade, em diu.
I, just quan ens veig planificant les vacances em ve una cosa al cap que no sé d'on ha sortit.
"Rei, ara tinc una cançó al cap... mmm..."
"Quina"
"No, ara no la cantaré, és una onomatopeica..."
"Onomatopeica?"
"Si, que a vegades cantes tu..."
"Jo?"
I, després d'uns segons de silenci, amb el goear a la pantalla sona:




