dijous, d’abril 9

La meva placeta

Fa solet i des de la terrassa sento skaters a la plaça de sota. Em sap greu, però no m'agrada. Bé, de fet no me'n sap gens de greu, que no m'agradin els skaters.

No m'agrada veure com cada banc de la placeta rep cops. M'agrada més sentir jugar els nens dels veïns i les rialles de les famílies que els cau la baba.

La placeta de sota a casa és una placeta petita. Té uns quants arbres i una tanca de fusta amb gronxadors dins. Hi ha un cartell de "gossos no" i unes quantes papereres. Ben mirat, potser hi ha més ciment que verd, però és una placeta maca.

Cada matí dos o tres nois es paren als bancs i estiren els abductors. Ara un, ara l'altra. Després segueixen el seu camí cap a casa.

A la tarda la placeta s'omple de nens i nenes. Iaies amb nets, i pares i mares esforçades que juguen a pilota.

Ara que fa bon temps, els balcons de la placeta s'omplen de flors i de finestres amb cortines enretirades. Els tendals es despleguen i les taules de teka s'espolsen la pols. Cap al vespre, algun fumador auto exiliat surt i s'arrepenja a les baranes de ferro. I de nit, les parelles es fan aquells petons sota el cel de nit, asseguts als bancs de fusta.

És una placeta tranquil·la i serena, deixa sentir de lluny els cotxes i de prop les fulles dels arbres. No és la placeta més bonica del món, però des del sofà estant em fa sentir aïllada de la resta ciutat.

dimarts, d’abril 7

Tant a explicar

Tornar a escriure després de setmanes es fa estrany. Diria que costa i tot. El problema no és pas posar una lletra rere una altra, això rai. El problema són les paraules, que una rere l'altre haurien de tenir sentit, haurien d'enllaçar-se per acabar volent-vos dir alguna cosa.

Però no sé quina.


Sé que les vull escriure, posar-les en renglera i deixar que les llegiu. Sé que encara vull estar una mica més aquí, no tant com abans, no tan poc com ara. Vull explicar-vos que per sopar he comprat pa de nous i olives, i que pararé taula per 6. Vull dir-vos que ja he omplert l'armari dels colors de la primavera i que he guardat les botes i m'he calçat unes Camper, vull explicar-vos que per fi he vist Casablanca i m'ha agradat, vull llegir-vos i comentar-vos, vull llegir-vos en silenci i no dir-vos que he passat per casa vostra, vull explicar-vos que he comprat un gerani que serà preciós, i que per dinar menjaré pasta fresca d'una botiga que he descobert que la fen ells mateixos i que casualment, sense jo saber-ho, són els pares d'una alumna meva. El món és molt petit.

Sobretot el meu, però hi ha tant a explicar...

_________________________________________________

397 + 103

Cosetes que m'han passat per caparró...