diumenge, de gener 30

El vestit, la tria més ràpida de la història de les núvies.

La tria més ràpida de la història va ser a finals del mes d'octubre, vam sortir una tarda amb ma mare, i amb dues hores ja havia recorregut un parell de botigues per acabar a la definitiva, vaig triar vestit, roba interior i tocat pel cabell. Pim, pam!

"I, no t'ho vols pensar?", va dir la dependenta.

"No, m'agrada aquest". 

Amb les sabates va passar el mateix, vam voltar per les sabateries i al final en vaig veure unes que m'agradaven.

"Em quedo aquestes."

"Ah, si? Normalment les núvies s'ho pensen, tornen al cap d'uns dies..."

Amb una horeta ja les tenia.

Perquè hi ha coses que quan les veus clares, no cal donar-hi més voltes. I fer el paperet de "bé, ja m'ho pensaré" per acabar tornant al cap d'una setmana i comprar-m'ho em sembla una de les coses més absurdes del món. Jo no sóc d'aquestes. Si m'agrada, m'ho quedo. Si no és fer perdre el temps a la gent.

Quan deia a tothom que ja ho tenia tot, la gent se'n feia creus, tan ràpida? Si, tan ràpida. 

Ara no em puc esperar  a fer la prova del vestit, per poder tornar-me  a veure. La veritat és que veure't vestida de núvia és un moment molt especial. Et veus allà tan diferent a com ets sempre i alhora et mires i et reconeixes d'una manera com no havies fet fins aleshores.

13 comentaris:

Sergi ha dit...

Són d'aquestes coses que no entendre mai, la transformació que feu algunes dones quan us veieu en un vestit de núvia. No voleu dir que això és influència de tantes sèries americanes?

Carme Rosanas ha dit...

Doncs jo sóc dona i em passa com aen XeXu, em costa entendre què hi veieu als vestits de núvia. :) però mira, cadascú, és cadascú...

Clar que jo també em vaig casar i també havia d'anar vestida d'una manera o altra, però eren èpoques diferents i volíem ser progres, i com que em vaig vestir de "normal" juraria que la meva tria va ser encara més pim pam que la teva... Je, je, je... no té mèrit, és clar! Jo sóc una mica fet i deixada estar...

Ara segur que estaràs guapíssima! Et veurem?

Elfreelang ha dit...

Si per tu està bé per nosaltres també....i com diu la Carme veurem alguna foto?

viu i llegeix ha dit...

les coses importants es trien així, a cop de cor. elmeurei també el vas tira així, no? :-)

viu i llegeix ha dit...

triar, volia dir

El porquet ha dit...

Jo sóc una mica enrauxat! Hi ha dies que arraso literalment a les botigues, i d'altres que m'he de mirar una cosa tres dies diferents... per acabar comprant-la.. hehehe.

Unknown ha dit...

A servidor, si les compres són així de ràpides, no li importa acompanyar-te.

A servidor (també), li agradaria veure una foto!

Alyebard ha dit...

em recordes una que va fer el mateix fa uns anys enrere. ;D Molta sort en el gran dia i vull veure fotos; com tots!

... ha dit...

A mi segur que em costaria molt decidir-me. Només rebre una invitació a una boda ja em provoca mil mal de caps (plantejant-me de què m'he de "disfressar"...) així que lo teu és una sort!
Felicitats i que vagi bé!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Jo vaig visitar 3 o 4 botigues abans de decidir que me'l fessin a mida... resulta curiós l'efecte de veure's a una mateixa a dins d'un vestit de núvia. Alguns semblen una veritable disfressa, altres em van fer sentir bé.
És graciós. I no m'agrada el blanc.

Sr. Tinc ha dit...

Fotos, fotos i fotos! I per aquest ordre ; )

Anònim ha dit...

DONCS FANTATIC MACA,SI A TU T'AGRADA JA NI A PROU,SEGUR QUE ESTARAS "DIVINA DE L'O.."
JUGANT AMB BCN.

El veí de dalt ha dit...

I el nòvio també va ser així, pim-pam? :)