tag:blogger.com,1999:blog-8236914005615554039.post400676969151866871..comments2023-08-22T17:30:14.337+02:00Comments on Anna Tarambana: Tot plegatAnna Tarambanahttp://www.blogger.com/profile/16474394919017988658noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-8236914005615554039.post-7981768949816953052009-07-15T08:52:10.637+02:002009-07-15T08:52:10.637+02:00De tonta res,Anna. Ets una heroina, i no precissam...De tonta res,Anna. Ets una heroina, i no precissament de pa sucat amb oli ;-)DooMMasteRhttps://www.blogger.com/profile/00002798093155077204noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8236914005615554039.post-82096750397742411742009-07-13T13:59:53.366+02:002009-07-13T13:59:53.366+02:00Estic aprenent, i costa molt, que la feina és fein...Estic aprenent, i costa molt, que la feina és feina. I punt! Si et serveix d'alguna cosa, jo llegeixo els teus escrits pensant en quina sort que hi hagi gent com tu, que pot ser no se'n surt, o creu que no se'n surt, però que intenta fer un voltant millor. No dic un món, que el món és molt gran.<br /><br />Tard o d'hora de tot se n'aprèn i l'important és que t'hagis adonat. No canviïs, només cuida't i pensa una mica més en tu.Susannahttps://www.blogger.com/profile/13406151098909329085noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8236914005615554039.post-74132187112871829782009-07-11T12:23:36.006+02:002009-07-11T12:23:36.006+02:00Xexu, si no fos perquè quan arribo a casa tinc alm...<b>Xexu</b>, si no fos perquè quan arribo a casa tinc almeurei, no sé què faria, és el meu puntal i qui m'ajuda a relativitzar i "posar cada cosa" al seu lloc. <br /><br /><b>Tirai</b>, gràcies guapa, aveure si n'anem aprenent...<br /><br /><b>Laia</b>, hola i benvinguda al meu bloc! La feina és taaaaaaaaaaaan complicada... i tot plegat tan enrevessat... però bé, si, m'ho he de replantejar!!!<br /><br /><b>marta</b>, gràcies, guapa!!! I, ànims a tu també! I, si que se mueran ya!!! ;)<br /><br /><b>chamb</b>, maquest consell teu... ai, quantes coses em venen al cap!!! Jajajaja! :P Gràcies!Anna Tarambanahttps://www.blogger.com/profile/16474394919017988658noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8236914005615554039.post-60396271181389108232009-07-11T10:39:12.063+02:002009-07-11T10:39:12.063+02:00No cal dramatitzar, tarambi. Tots tenim moments ai...No cal dramatitzar, tarambi. Tots tenim moments així , però res que un <br />bon larios amb coca cola no pugui fes passar al vespre (al vespre eh¡¡ abans no avans.).<br /><br /> I aquests moments d auto compassió , com bé dius, son catàrquics.<br /><br /> Un consell, agafa`t el teu reiet i feu alguna cosa extra, fregant els límits del socialment permès.<br /><br />petonschambhttps://www.blogger.com/profile/03128271169201216673noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8236914005615554039.post-56098575194529755042009-07-11T03:17:43.713+02:002009-07-11T03:17:43.713+02:00sóc fatal fent comentaris però intentaré dir el qu...sóc fatal fent comentaris però intentaré dir el que vull dir-te: si algun dia tinc fills estaria tranquil·líssima si fossis la seva profa d'anglès. La ilusio que poses en les coses, l'alegria i el respecte pels temes d'ensenyament que expresses per aquí té tot el sentit del món. Una altra cosa, t'admiro per haver-te atrevit a dir que no tot són flors i violes sempre, jo no puc fer-ho ara mateix i ho necessitaria, pero no puc ni tan sols al blog pq en saben l'adreça pares, companys feina, amics, amants i ex. La meva vida ha perdut força sentit pel que fa a l'amor i no me n'acabo de sortir i em sento avergonyida. Hi hagut temporades que no t'he pogut llegir a tu ni a d'altres pq em feia mal llegir sobre tenir parella, compartir pis, tenir fills, l'amor i la vida en general, vaja, però és que crec que és el més important i si això falla la vida trontolla. La feina és el mitjà per tenir diners i res més, malgrat que per les hores que ens hi tirem es lògic que ens afecti en positiu i en negatiu. En el teu cas, estic sgura que tot millorarà. Es el que toca i no en tinc cap dubte. I ja sé que no et conec de res i que no sé de què parlo, però pel que t'he llegit t'impliques i tens cor. I això és el que compta. I bé, hi ha bona gent i mala gent a tot arreu pero per mi sempre guanyen els bons (i si no, temps al temps) encara que també m'hagi de sentir a dir que semblo tonta. I no, és nomes que intento ser 'bona', que lo de ser 'llesta' a vegades no em fa el pes. T'envio molts ànims. I un petit apunt d'humor: que se mueran los malos, hombre ya!martanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8236914005615554039.post-16275598611904977692009-07-11T01:21:30.419+02:002009-07-11T01:21:30.419+02:00I el que menys pots fer és oblidar-te de tu mateix...I el que menys pots fer és oblidar-te de tu mateixa, i de fet, anant al llongueras ja no t'has oblidat de tu mateixa :) com a mínim et va agradar el look que et va deixar?hehe no ens coneixem, em presentaré, sóc la laia, i acabo de descobrir el teu bloc al bloc de premiscats, t'agrego al meu llistat d'amics per anar-te seguint i llegint i ànims, no se molt bé sobre que va el tema però si la feina et fa estar tant tant malament... planteja-t'ho, treballem per viure o vivim per treballar? si ets professora segur que alguna oportunitat millor tindras, nu se! :) petonsLaia Martínezhttps://www.blogger.com/profile/03900588918776245556noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8236914005615554039.post-8761228181861672302009-07-10T22:01:41.051+02:002009-07-10T22:01:41.051+02:00Ànims, noia! No sé ben bé què dir-te. Bé, potser q...Ànims, noia! No sé ben bé què dir-te. Bé, potser que aixecar-se cada matí intentant canviar el món no és ser tonta. En absolut, això no pot anar associat a cap adjectiu negatiu. Això i que és cert, quan les coses van malament, el primer que oblidem som nosaltres mateixos.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/02206762178409551399noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8236914005615554039.post-78272244775825859772009-07-10T22:00:39.392+02:002009-07-10T22:00:39.392+02:00Tens tota la raó amb que quan van maldades ens des...Tens tota la raó amb que quan van maldades ens descuidem molt a nosaltres mateixos, i això esdevé un desastre, perquè no ens n'adonem mai dels mais. Anem fent, tenim malestar, tenim sensació de lluita constant, de batallar, però arriba un bon dia que t'adones que estàs fet una merda, i s'imposa un cop de timó. Ara que tens vacances pots aprofitar per relaxar-te. Però tu mateixa t'adones que hauràs de tornar a lloc, i que t'esperen altre cop mesos i mesos de patir. De vegades sortir corrent no és de covards, sinó de sensats. Potser t'ho hauries de pensar si la feina et suposa un greuge psicològic. No m'ha quedat mai clar si és la feina en si el que et treu de polleguera, o és l'entorn. Em decanto per la segona opció, i si així és, jo de tu faria un pensament, abans d'anar a pitjor. T'ho diu un que va deixar el doctorat perquè el tracte amb el seu cap el deixava desfet psicològicament. Ara estic content amb la nova feina, i no me'n penedeixo, almenys per ara.<br /><br />Finalment, dir-te que passes de puntetes per un altre tema, el fet de tenir algú al costat que t'abraça cada dia. Pensa que això té més importància (però infinita més!) que qualsevol cosa relacionada amb la feina. La importància està en que l'estimes, i aquí acaben les prioritats.Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com