No hi ha res com tornar a cabdellar-me a mi mateixa amb els meus fils emocionals per poder estirar suament d'un extrem i tornar a començar.
Ahir el vespre molts es posaven màscares. Nosaltres ens les trèiem.
Escoltar veus desconegudes que narren blocs coneguts, llegir blocs nous, llegir en silenci blocs vells, descobrir secrets i amagar-ne i, sobretot recordar què se sent quan tens un bloc llegint-ne d'altres de millors que tu.
Començo de nou. O ben mirat, a qui vull enganyar? Continuo.
Continuo amb un post discutiblement caòtic. Amb una plantilla discutiblement modificada. I, ho confesso continuo, de la mateixa manera que vaig començar ja fa 2 anys: sense tenir ni idea de cap a on anirà aquest bloc.
Ahir el vespre molts es posaven màscares. Nosaltres ens les trèiem.
Escoltar veus desconegudes que narren blocs coneguts, llegir blocs nous, llegir en silenci blocs vells, descobrir secrets i amagar-ne i, sobretot recordar què se sent quan tens un bloc llegint-ne d'altres de millors que tu.
Començo de nou. O ben mirat, a qui vull enganyar? Continuo.
Continuo amb un post discutiblement caòtic. Amb una plantilla discutiblement modificada. I, ho confesso continuo, de la mateixa manera que vaig començar ja fa 2 anys: sense tenir ni idea de cap a on anirà aquest bloc.
24 comentaris:
Annaaaaa valentaaaaaaaaa molts ànims! T'afegeixo ara mateix al reader, que et seguiré obviament!
Petons!
Ja t'he canviat al bloglines, no et perdré la pista. :-) Una mica, és com un amic que es muda a una altra ciutat, el veus igual de sovint però sembla que està més lluny.
No m'extranya que et mudis!! Blocat és una autèntica merda!!!! Molta sort amb blogger... té una gran administració, ja ho veuras.
Benvinguda!! Has trigat, però al final, ja hi ets!!!
doncs continuem...
Tota aquesta feinada, en diumenge!
Segur que ahir devia anar a dormir ben aviadet!
Benvinguda a Can Blogger!
És un canvi de pis al mateix replà. No et deixarem soleta, ara que has fet la porta més ampla...
Home! per fi podrem veure el que dius sense estar pendent que es carregui la pantalleta.
No saps on anirà el blog? I qui ho sap?
:D
Hola Anna.
Acabo de reincloure't al meu bloglines.
Jo també m'estic pensant de deixar bloc.cat doncs te molts problemes. Potser perque han crescut més que no pas s'esperaven.
Ànim amb el nou bloc.
És una llàstima que t'hagis vist abocada a deixar la teva llar, com tants altres, per com de malament funciona blocat. Però et seguirem allà on vagis, Tarambana. Ànims i benvinguda a blogspot.
Anirà cap on tu vulguis, però you'll never walk alone, això ja ho saps (hi serem, els de la colla).
Pim pam! Dit i fet! Vaig a actualitzar l'enllaç :-)
Pim pam! Dit i fet! Vaig a actualitzar l'enllaç :-)
Aiiiii, a mi em va passar el mateix, Tarambana. Vaig haver de marxar de bloc.cat perquè em desesperava! Tanmateix, he de dir que el teu bloc a bloc.cat estava molt currat i que tenia molt de mèrit. Això sí, entenc que et canviïs per comoditat. Perquè blogspot te'n dóna molta, de tranquil·litat xDD Sembla que te l'estic venent!
Ostres! Pobre Blocat sense la Tarambana
Felicitats! Serà una casa més gran, amb més espai i més veins. Ja tinc el reader actualitzat!
Benvinguda! La teva experiència farà bé a la comunitat de blogspot :)
uau que valenta! ben fet!
Buenu valens! ja canviarem les adreces...però 2 anys sense cap més canvi eh!
Vagis on vagis... Jo hi seré, fidel com un gos d'atura. (Què cursi, el comentari, no?). El blog et portarà cap a on ell vulgui, ja ho veuràs. Dependrà de l'estat d'ànim, de les ganes, de les emocions... Mai saps on aniràs.
Quan deies que buscàveu niu (piu, piu, piu) et referies a aixòs? :P
Re, tu, benvingut sigui el canvi i endavant les atxes!!!
Perat que vinc!
Ei!! Et desitjo molta sort amb la nova ubicació. Ens llegim!!
He estat uns dies una mica desconnectat i al bloglines només he trobat 4 posts teus, i he pensat: que raro! I vès! Que has canviat de casa. Però el més important és que continues. Un petó de casa nova. Muas!
Publica un comentari a l'entrada