Fer història, ser història, passar a la història.
Història.
Història, una paraula ben senzilla i tan complicada. D'entrada, diria que és de les que no s'apostrofa, que la hi no és tònica, per tant no li toca. La història és una paraula que pesa, és un entremat de situacions, persones, vivències.
Jo sóc bona perquè no tinc història. Bé, almenys això sembla. Deu ser la floreta més estranya que mai m'han tirat.
No tinc història i això és bo. No tinc passat, mals rotllos, tensions... No tinc història.
No entenc perquè no han pogut dir-me que la meva història és bona. No entenc perquè la història s'ha de percebre plena de batalles cruentes, baralles, cacics afrontats, guerres de territori, fam i elefants creuant muntanyes.
Jo no tinc res d'això, en aparença. Tan hi fa que el meu passat existeixi, ells no el coneixen, per tant no hi és.
D'acord, el meu passat és ínfim si es vol, però és meu i per estrany que els sembli, per impossible ha format dreceres en la meva persona, boscos espessos en el meu caràcter, tarteres en les meves emocions i rastres de batalles perdudes en el meu orgull.
Però ells no ho saben. I si no se sap no existeix. Per tant sóc bona. Per ells sóc bona perquè no tinc passat.
Història.
Història, una paraula ben senzilla i tan complicada. D'entrada, diria que és de les que no s'apostrofa, que la hi no és tònica, per tant no li toca. La història és una paraula que pesa, és un entremat de situacions, persones, vivències.
Jo sóc bona perquè no tinc història. Bé, almenys això sembla. Deu ser la floreta més estranya que mai m'han tirat.
No tinc història i això és bo. No tinc passat, mals rotllos, tensions... No tinc història.
No entenc perquè no han pogut dir-me que la meva història és bona. No entenc perquè la història s'ha de percebre plena de batalles cruentes, baralles, cacics afrontats, guerres de territori, fam i elefants creuant muntanyes.
Jo no tinc res d'això, en aparença. Tan hi fa que el meu passat existeixi, ells no el coneixen, per tant no hi és.
D'acord, el meu passat és ínfim si es vol, però és meu i per estrany que els sembli, per impossible ha format dreceres en la meva persona, boscos espessos en el meu caràcter, tarteres en les meves emocions i rastres de batalles perdudes en el meu orgull.
Però ells no ho saben. I si no se sap no existeix. Per tant sóc bona. Per ells sóc bona perquè no tinc passat.
18 comentaris:
Oitant que tens història tots en tenim! només faltaria...qui t'ho hagi dit...ei que si s'ha de fer que sembli un accident, és fa i punt.
M'ha encantat el post! dels millors del nou bloc! ;-)
M'ha encantat lo dels elefants creuant muntanyes...boníssim
(ups, potser hi haurà gent que no el pillarà... ???)
No fa falta que les lletres de la història estiguin escrites amb sang, però aquesta és més difícil d'esborrar que la tinta.
Bon article, potser passarà a la història :)
Ningú no te passat. No dissimulis, que no cola! Punyetera!
I que guanyem sent res a la història, compartir l'entrada amb una enciclopèdia amb personatges com hitler, Cesar o quasevol altre criminal?
Més val intentar ser feliç, i si no tens, tenim, història millor.
Tots en tenim d'història, la d'alguns per això, no l'envejo. No val la pena.
Fraga Iribarne té història. I pre-història també.
Clint, ja em posaré en contacte amb tu... però que no ens puguin relacionar amb res, eh?
Roi, gràcies! Un honor venint de tu, tiet Roi!!! ;) Per cert, jo tampoc ho pillo, eh, lo dels elefants, però he pensat, calla posa-ho que queda com molt univers Tolkià, no? Jajajajajajajaja!!! :P
Vier, ho dubto, company, ho dubto!!!
Dan, pe`ro havi d'intentar-ho! :S
Skorbuto, ah! Jo no vull fer pas història! I, ara! Prefereixo ser vagament recordada pels meus alumnes amb certa tendresa, que no pas ser un projecte fred d'un estudiant de Batxillerat!
Gemminola, ja tens raó, ja!
Molt honarable Modgi, jajajajaja! De la era cretàcia, com a mínim! (Un honor el comentari, ja ho sap!)
Nena fas mudança (de bloc)i no m'avisesssssss...ja ho sap en Sir William???? :-P
Besitus!!!!!!
Ufff... d'això... Uau!
Diuen que som el que som perquè érem el que érem. O sigui que si "ets bona", és perquè el passat t'ha fet així. No?
Bueno, la part amarga de la història és la que porta coses bones. Sense dolor no hi hauria riquesa. Sense tristor no hi hauria il.lusió. Per això la història està plena de coses bones a pesar que només ens fixem a priori amb les dolentes. Però darrera de cada cosa dolenta en sorgeix una de bona. I si no, exploreu exploreu...
Hi ha gent que es pensa que té història i, com a molt, el que té és un romanço i gràcies.
Reflexionem-hi, si us plau.
Si escriu tot això que escriu, és que és bona, però de veritat. I sense un passat i una història no s'escriu així.
(m'he embolicat una mica potser?)
Bé, crec que depenent de quina història, és millor no tenir-la. És millor no haver-se hagut de menjar els marrons, d'haver patit, i arribar a un lloc quan ja hi ha calma, i actuar-hi tan tranquil·lament, perquè no hi ha res a témer.
OK m'acabe de donar compte del canvi,
Molta sort!!!
Ja tinc posada la nota mental de la direcció del bloc.
Bones!
Per la nostra curta història passen molts elefants que creuen muntanyes envoltats de forts exercits en busca de quelcom nou, per la nostra vida per jove que sigui també i passen derrotes i pèrdues significatives que van fent de nosaltres allò que som en aquest precís moment, fins i tot un nadó té una història... la d'uns mesos a la panxa de qui més l'estima i un passat ple de famílies i famílies, gent que ha lluitat contra el destí per anar sempre endavant.
Fa, quinze anys, quan vaig fer Història, les guerres, batalles, elefants i blablabla eren majoritaris, però ja treien el cap la gent normal. Recordo el d'Antiga que va dir que els "períodes negres" de l'antic Egipte, en realitat, eren els millors, perquè hi manaven faraons que no tocaven els collons a la gent amb piràmides i tal, i que deixaven viure. Clar, no van passar a "la història", però els seus els ho van agraïr. Avui hi ha molts historiadors que no volen estudiar la història tal i com es feia, i que van per altres camins. Diuen que seria com si s'estudiés el nostre moment a través de les notes de premsa dels gabinets de comunicació dels governs, una farsa.
Mira, m'has fet pensar en això, tot i que ja sé que no hi té res a veure!
Gracies per bloc intiresny
Publica un comentari a l'entrada