dimarts, d’abril 29

Demà

Jo creia, sobretot perquè havia oblidat, que si mai arribava el dia en que hipotèticament jo marxava de casa aniria ben carregada de trastos, llibres, quadres, records i mil i una caixes plenes de coses.

Quina absurditat. Com si casa meva la poguessin conformar una pila de llibres, una pila de records, i uns quants quadres. Casa meva és molt més que això. Sóc jo i sobretot és ell.

Casa meva són uns ulls marrons, un truc amb un tros de cinta daurada i un somriure gegant.

Aquest dies de maletes i estovalles, ADSL, i sofà, d'ulls de bou fosos i piles d'estris estic al límit del plor absurd i el riure incontrolat.

I arriba demà. Demà que no sé si farà sol o plourà, si per fi aconseguiré fer parlar a la D. de P3 o seguirà callada mirant-me, demà on potser decidiré finalment endur-me la caixa o pel contrari abandonar-la a l'oblit de la que cada cop és menys la meva habitació. Demà.

Demà que em fa somriure perquè el veuré arribar dalt del seu cotxe, amb els seients abatuts i una cadira de despatx al darrere i ell em veurà a mi amb els meus últims tres paquets, esperant-lo a la porta de casa. Demà on li demanaré de tornar a llegir, si us plau, el poema de Miquel Martí i Pol, demà que quan anem a dormir estrenarem llençols, ens agafarem de la mà a les fosques i ens somriurem d'amagat i, ens adormirem pensant com seran els nostres demà a partir de llavors. Demà. Arriba demà.

16 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Nena, que m'has fet plorar a mi i tot i això que no volia (pensava esperar a que s'acabes el Manchester - Barça i ens haguessin eliminat)

Que bonic, quin post més dolç, més tendre, desde el fons del meu cor us dessitjo la més gran de les felicitats, que tot us vagi meravellosament be i si teniu moments de nervis, neguits i mals rotllos (que en tindreu, que la convivencia no es el mateix que el noviazgo de cap de setmana), mireu-vos als ulls i recordeu lo molt que us estimeu, això us ho farà superar tot, ja ho veuràs.

FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Unknown ha dit...

Ohhhhhhh... Ara si que m'has fet enveja, ho confesso, però una enveja d'aquelles que fan somriure! Felicitats!

Llum ha dit...

Puc fer copy-paste dels posts de la Jo Mateixa i la Tirai? És que anava a dir el mateix. Així que callo, i només dic:

:-)

Dan ha dit...

Tot arriba. I aquests moments ja seran teus per sempre més.

:)

Jordi Casanovas ha dit...

i com mola posar-se al llit amb llençols nous i nets. M'ha agradat molt el que has explicat.

Sergi ha dit...

Moltes felicitats. Us desitjo de tot cor que tingueu la sort que us mereixeu, i que el vostre niu (piu, piu) sigui cada dia més la vostra llar. Quan has seguit l'evolució d'una història, fa il·lusió conèixer quan arriba el desenllaç, i aquest és feliç. I a mi me'n fa molta d'il·lusió. Que sigueu molt feliços.

Josep B. ha dit...

Us desitjo que el gaudiu, i aquesta nit feu festa grossa. ;)

Clint ha dit...

...que deu ser avui! Que aquesta sensació us acompanyi molt de temps!
Gaudiu.ne i ja se sap que els llençols nous i nets son per...res que llavors queda groller! apa molts petons!

eecalvet_ ha dit...

"Demà" és avui, Anna! Què tal?

Anònim ha dit...

llegint el teu post pensava una mica que el que descrius vé a ser una mica com tot, és a dir, que del que planifiques al que acabes fent, no sempre hi ha la màxima connexió possible, oi? La realitat de vegades t'obliga a adapar-te a ella.

vilapou ha dit...

Havia d'arribar el gran dia. Potser s'ha fet llarg però la nova situació val la pena i els mals moments es tornen anècdotes.
Iiiiiuuuuuhuuuuuu!!!

Carme Fortià ha dit...

I quan arriba aquest demà i et despertes al seu costat, i així cada matí, cada nit després d'un mal son, cada moment després de gaudir-vos l'un de l'altre... És tant màgic!

Recordo encara el primer dia que hi va haver un demà com el teu. Quan tot van ser somnis que foren realitat...

Felicitats!

Roi ha dit...

Tarambana! que maco el post! moltes felicitats!
Per cert...ara ja fa uns dies, suposo que ja haureu "estrenat" totes les habitacions no...? je je je

Modgi ha dit...

Bona Sort...

Laia ha dit...

Felicitats!! Que bé, noia! espero que al nou niu us hi construïu un munt d'il·lusions...

Anònim ha dit...

Vaig molt de tard però acabo de llegir aquest post tan bonic i em ve molt de gust dir: Felicitats!!! Feliç niuet i visca l'amor!