Que covarda que és la gent que creix quan els altres no hi són. Mirat fredament són molt dèbils esperant a tramar, a manipular en absència de.
Ja no m'imposes. Sobretot perquè el temps ha escurçat distàncies entre la teva alçada i la meva. Em preocupa aquest sentiment petulant que tinc dins meu de ser millor que tu. I, si aquest mateix sentiment em fa acabar sent com tu? Acomodada en un passat que tampoc va ser tan bo, i omplint el present i el futur de necessitats només meves.
Què faria sense T? Menys mal que les dues ens tibem mutuament cap avall quan els globus plens de projectes comencen a enlairar-nos.
Ets curta, he pensat avui davant l'ordinador, al teu costat. T'estic dient que t'equivoques, que el que envies no és el què et demanen, o almenys no toca enviar-ho en aquest formulari. No ho veus? No ho vols veure. Ets curta. No saps llegir? No saps escoltar? No saps rectificar?
Em ve al cap la paraula humilitat. Amb dues is i una u, que la fan sonar com un paraula petita, malgrat ser tan gran. A la humilitat no li agrada ser important, ella vol passar desapercebuda, vol no ser-hi i nosaltres ens oblidem d'ella, com de moltes promeses i principis, ens n'oblidem com de trucades sense contestar i emails sense enviar, ens n'oblidem. No ho hauríem de fer.
Ja no m'imposes. Sobretot perquè el temps ha escurçat distàncies entre la teva alçada i la meva. Em preocupa aquest sentiment petulant que tinc dins meu de ser millor que tu. I, si aquest mateix sentiment em fa acabar sent com tu? Acomodada en un passat que tampoc va ser tan bo, i omplint el present i el futur de necessitats només meves.
Què faria sense T? Menys mal que les dues ens tibem mutuament cap avall quan els globus plens de projectes comencen a enlairar-nos.
Ets curta, he pensat avui davant l'ordinador, al teu costat. T'estic dient que t'equivoques, que el que envies no és el què et demanen, o almenys no toca enviar-ho en aquest formulari. No ho veus? No ho vols veure. Ets curta. No saps llegir? No saps escoltar? No saps rectificar?
Em ve al cap la paraula humilitat. Amb dues is i una u, que la fan sonar com un paraula petita, malgrat ser tan gran. A la humilitat no li agrada ser important, ella vol passar desapercebuda, vol no ser-hi i nosaltres ens oblidem d'ella, com de moltes promeses i principis, ens n'oblidem com de trucades sense contestar i emails sense enviar, ens n'oblidem. No ho hauríem de fer.
6 comentaris:
Humilitat, la virtut més escorredissa, tant que, de vegades, volent ser humils som els més orgullosos.
És curiós, tenia preparat una article amb el mateix títol, i a darrera hora m'he fet enrera, i sols per una raó, ja no era el que sentia, fins i tot he dubtat d'haver-ho sentit mai.
crec que no en sóc d'humil.
El que si sóc és un pèsim mecanògraf. Volia dir "un article", no pas "una article"
(Apa, lliçò d'humilitat, Skorbuto) ;)
Ja ho deia Déu-Nostro-Senyor: Benaurats els flumils, perquè no tindran tos!
No l'hauríem de deixar mai de banda la humilitat. De vegades tenim la sensació que estem per sobre d'algunes persones, però saps, no val la pena ni tenir aquest sentiment. Ser humil i ajudar els altres sempre et farà millor persona que si planes per sobre ells com si fossis una diva. I si altres ho fan, és el seu problema, en evidència es posen ells, no nosaltres.
Tia que per un moment em pensava que ja us estàveu discutint tu i la tarambana de nou!
Saps, també cal ser humils de cara als altres, hi ha gent que de seguit arriba al seu nivell màxim de competència...sovint arran de terra!
Però bé, passa a contestar tots aquests mails que tens pendents!
home, humilitat és el gran tresor que avui en dia no està de moda, així que tu parlis sobre el tema, ja denota un respecte cap aquest tresor. Dit en altres paraules, diu força per part teva.
Publica un comentari a l'entrada