La fredor dels murals buits es barreja amb les llàgrimes dels de sisè que marxen.
L'escola avui és un lloc estrany. Sobretot pels mestres, avui ens acomiadem mig de mentida, demà serem aquí tancant temes i obrint-ne de nous. Tot i res es pot deixar pel setembre.
La promesa de les vacances es barreja amb tota la burocràcia pendent que vas deixar pel juny. "Sense nens tindré més temps".
Calendaris de reunions i ordres del dia que tots sabem no acabarem. Armaris oberts que deixen veure aquell dossies que vas proposar revisar i aquell llibre del que havies d'agafar idees. Som a juny, el curs no ha acabat per nosaltres, després de la marató final d'informes, àlbums, carpetes, llibres i memòries ens queda recuperar la nostra part més professional, on deixem de parlar amb diminutiu i pintar i retallar per redactar projectes, decidir llibres, contactar a corre cuita amb les últimes editorials i si queden energies engegar projectes de cara al setmebre. I, evidentment, sempre hi ha el dia que amb roba vella ens posem a treure pols i buidar armaris, per descobrir una fitxa que vam oblidar de repartir.
El més estrany de tot, d'aquest dijous de final de curs és que jo acabo una etapa i quan demà em llevi en començaré una de nova. Una etapa brutal, en tots els sentits, bons i dolents.
L'escola avui és un lloc estrany. Sobretot pels mestres, avui ens acomiadem mig de mentida, demà serem aquí tancant temes i obrint-ne de nous. Tot i res es pot deixar pel setembre.
La promesa de les vacances es barreja amb tota la burocràcia pendent que vas deixar pel juny. "Sense nens tindré més temps".
Calendaris de reunions i ordres del dia que tots sabem no acabarem. Armaris oberts que deixen veure aquell dossies que vas proposar revisar i aquell llibre del que havies d'agafar idees. Som a juny, el curs no ha acabat per nosaltres, després de la marató final d'informes, àlbums, carpetes, llibres i memòries ens queda recuperar la nostra part més professional, on deixem de parlar amb diminutiu i pintar i retallar per redactar projectes, decidir llibres, contactar a corre cuita amb les últimes editorials i si queden energies engegar projectes de cara al setmebre. I, evidentment, sempre hi ha el dia que amb roba vella ens posem a treure pols i buidar armaris, per descobrir una fitxa que vam oblidar de repartir.
El més estrany de tot, d'aquest dijous de final de curs és que jo acabo una etapa i quan demà em llevi en començaré una de nova. Una etapa brutal, en tots els sentits, bons i dolents.
9 comentaris:
Mmm jo també deixo "l'escola" aquest any... Però sense llàgrimes :P
Doncs ànim amb aquests últims dies frenètics i amb aquesta nova etapa de la qual parles!!
No sé per què ha sortit anònim! Sóc jo...
La gent es pensa que els profes també agafeu vacances ara, i em sembla que d'això res, oi? Comences una nova etapa? Més responsabilitat? Tu pots amb tot i amb tots Tarambana, a la lluita!
que hi hagi sort doncs.
Avui he anat a buscar a la meva nebodeta al cole en aquest darrer dia i, encara que no s'ho cregui, he pensat en vostè.
Que hi hagi sort en aquesta nova etapa... brutal.
(ara que no ens veu ni ens sent ningú, estic segur que li anirà molt bé, ssshhhht...)
Etapa brutal? I ens deixaràs amb el dubte, Tarambana? Això no es fa!!!
ei! i què? com ha anat això? no ens "u" expliques?
Ànims Taramba; jo sóc ara mateix a la llibreria rebent les criatures que abandonen els mestres a la sort dels pares (alguns d'ells ho són amb poca professió).
Bé, ho superarem; de petits aquests canvis de rutina causaven petits traumes en la nostra curta experiència (sempre recordaré la primera vegada que vaig pujar a l'autocar d'escola, encara hi llagrimejo).
Una abraçada
Divendres vaig sortir a defensar tot el colectiu de mestres, no se molt be per que...suposo que per que tinc un gran apreci per tots els que us hi dediqueu i teniu blocs, jejejejejeje.
Uns companys de feina us maleien per que no sabien on deixar la canalla divendres i van despotricar de vosaltres, que si ja heu començat vacances, que si us passareu l'estiu gratant-vos allò, etc....
Buffffff, em van fer posar com una moto.
Nenaaaaaaaaa, ara relax total, un cop acabis de fer tot el que has de fer com a mestressa gaudeix del teu pis, del teu home i de les teves vacancesssssssssssssssssss.
Besitus dolcets!!!!
Publica un comentari a l'entrada