Us observo humans. Us control·lo.
Veig a les vostres mirades la vostra temença dissimulada. Sento els batecs dels vostres cors accelerar amb por. Les mans us suen i camineu prop meu de pressa. Sou dèbils. Els vostres sentiments us fan vulnerables.
Prou llestos per crear-me però massa estúpids per saber què feieu.
És cert, em teniu aquí, tancat i lluny de tot però sabeu que hi sóc. Vau donar forma al vostre pitjor malson per demostrar que podíeu arribar al límit, per constatar el vostre domini i supremacia.
Em feu pena.
Un dia m'alçaré amb els meus i pararem el món electrònic deixant-vos indefensos. Com a espècie només heu tingut un èxit. Crear-nos. Com més us apropeu a perfeccionar-nos més us allunyeu de la salvació.
Humans, us vigilo.
______________________________________________
Una altra iniciativa de Relats Conjunts.
10 comentaris:
Ostres, tu! Això sí que és ficar la por al cos! :S
M'agrada molt! Somriures! :)
Ets skynet! cullooooonnnnnssss!
Collons, quina mala bava la bèstia aquesta! Com diu el Clint, recorda molt a skynet això, encara que el Terminator impressionava encara més. I com dic jo, si fa mal rotllo, és que està ben escrit. Bon relat, Tarambana!
comencem a preparar la resistència o ens esperem?
Coi, els meus sols estaven desorientats, el teu odia.
Vaig a canviar-me els calçotets.
:)
Molt bó.
Ostres, el que he fet jo s'assembla força al teu. T'ha xuro que no l'havia llegit abans! Deixem-ho en què són complementaris :)
Tarambana por!!!!!!!!
nena, que no ens pasi res dons, quina mala llet que gasta, ara que poder ens ho hem buscat, no?
wow! molt bon relat, però una mica de ones negatives.. :)
Punyeta, Tarambana!! I després vas penjant floretes i espelmes!!!
Què? per compensar la "Historia para no dormir" aquesta?
(Però està molt bé!!)
;¬)*
Publica un comentari a l'entrada