divendres, d’agost 22

Shh... Mosquits

A quarts de 4 em desperto. No puc dormir, tinc la boca seca i la meva mandíbula em diu que torno a dormir amb les dents serrades. S'acosta el principi de curs.

Des de fora el carrer unes veus s'acosten per sota la finestra. I, per un moment m'agradaria ser jo qui es passeges a la nit per sota finestres alienes, rient la nit i bevent la vida. Si fos jo, amb el meu vestit verd i un gran mocador sobre les espatlles, voldria dir que encara estic de vacances. Però ja no ho estic.

M'aixeco a veure aigua, caminant a les palpentes per casa i quan entro a l'habitació sento la seva respiració profunda. M'agrada saber que dorm, i encara més que dorm al meu costat.

Estirada penso en mil coses, del dret i del revès vaig passejant-me per la vida i fins i tot escric un post mental. No és aquest.

Fa calor, molta. O, almenys jo en tinc. I, des de l'estudi, l'ordinador es queixa de ves a saber què. Em giro. Dono un cop amb el genoll almeurei, que segueix dormint, sense emetre cap queixa.

El meu dit index esquerra fa zup-zup. Ahir vaig fer una bona carniceria a la cuina, una mica més a la sofregida hi trobem dit ratllat enlloc de tomàquet. Zup-zup, fa. Una altra volta, però no hi ha manera.

Bbbbbbbbbbbbb... fa l'ordinador des del fons. Prou. Les llumetes del rooter semblen bojes. Just al passar la mà per sobre el ratolí l'ordinador torna a la vida del seu letàrgic salva-pantalles i em mostra el McAffe fent un anàlisis. Bbbbbbbbb... No, avui m'hi nego. Abans de tancar la mula veig que ja tenim dos capítols més de Allo, Allo. Tanco. Bbbbbbbb... se sent durant uns segons més, en que jo m'espero dreta a la porta.

Finalment silenci.


Només el zup-zup silenciós del meu dit.

A quarts de poc elmeurei s'aixeca i em deixa sola i sense saber com perdo la pista dels seus moviments pel pis i acabo adormida. Fins a dos quarts de nou. L'hora en què el meu desperador em diu que ja s'ha acabat el fer el mandra. No pot ser. Avui, em mereixeria dormir fins quarts de molt, com a mínim. Però la rutina comença a acostumar al meu cos als dies de diari i a les 9 ja sóc fora el llit.

I, mentre esmorzo, només amb 9 dits hàbils, em pregunto com després de tota una nit de vetlla hi ha hagut algun mosquit capaç de picar-me dos cops a la cama esquerra i un a la mà dreta. No he sentit cap Bzzzzz.... avui. Només Bbbbbb...zup-zup... Bbbbbb... zup-zup.

7 comentaris:

Striper ha dit...

el mosquit millor dit la mosquita l'agradat la teva pell i per aixo a tornat a veure si torna dema i se sent un plaf.

Laia ha dit...

Jo tampoc aconsegueixo atrapar-los, sempre em llevo i ja tinc el bultet vermell ben ufanós! Potser és que dormo com un soc...

Carme Fortià ha dit...

Segurament es camuflava entre el Bbbb i el Zup-zup. Ja en saben ja!

zel ha dit...

Òstia, tu, jo avui m'he tallat obrint una llauna al dit índex, també, però de poc mengem braç de patata farcit de coses...i sang meva...ecssss!
Bentornada!

Tirai ha dit...

A)No te a veure amb el post. Aquest bloc és s'ha tornat molt blau, no? M'agrada.

B) Aquest comentari és massa fàcil, fins i tot, per mi: et deuen picar perquè ets dolça.
I això del camuflatge que diu la Carme ja podria ser ja!

Núr ha dit...

Odio les nits que no puc dormir i sé que els altres del pis sí, que dormen... I quan tinc companyia mosquitaire encara és pitjor! Prò encenc el llum i no me'n torno a (intentar) dormir fins que no l'he mort!

XeXu ha dit...

Pobres mosquits, deixa'ls fer, que d'aquí poc se'ls acaba la temporada. Espero que el fet de descarregar Allo Allo no signifiqui que després heu de veure totes les sèries posteriors en el temps...