dimarts, d’octubre 7

Llet, croissant, converse i blau cel

Avui a la tarda, sucant un croissant a la llet freda de la nevera he decidit que escriuria un post i us explicaria que havia sucat un croissant a la llet freda de la nevera. La llet era en un got, per cert. Que a mi m'han educat bé.

Un cop davant l'ordinador i esperant que aquest decidís activar-se, al cap d'una eternitat d'haver jo iniciat la sessió, he pensat que us diria, com si això fos molt transcendent, que avui duïa les meves converse blau cel. I, un cop pensat això he pensat que era una tonteria. Que després de tants dies, de no passar per aquí us mereixieu més que un croissant sucat a la llet freda de la nevera i unes converse blau cel.

Però la veritat és que últimament, quan arribo a casa després de la feina, després d'haver escrit mil posts mentals sobre la vida, només tinc ganes de llençar el post oniric a la paperera i quedar-me amb coses com un croissant sucat a la llet freda de la nevera i unes converse blau cel.

I, un dia, un dia més dolent que el d'avui, on no hi hagi croissant, ni llet, ni converse, ni blau cel, us explicaré com de malament m'ha anat el dia. Però, avui sincerament, no en tinc ganes.

(Anna Tarambana, aprenent a tancar la porta als mals rotllos de la feina)

11 comentaris:

Sergi ha dit...

Està molt bé que a casa, amb el teu croissant, la teva llet, les teves converse i el teu blau cel, no hi tingui cabuda l'estrès de la feina, i que quedin fora de les quatre parets (que són teves) el que passa dins aquelles quatre parets on treballes. Perquè casa és casa, i hi tens les teves petites coses, i elteurei, i no es pot demanar més, oi?

Striper ha dit...

Sempre et queda l'opció de farcir el croissant.

Unknown ha dit...

llet freda! Així m'agrada! Com ha de ser la llet!

zel ha dit...

estimada Tarambaneta del meu cor, tranqui, que demà serà un altre dia, i tots llencem posts genials a la paperera...i si pleguem de treballar? jejejeje...

Jordi Casanovas ha dit...

i a la llet no t'hi poses ni cafè, ni colacao, ni res?

Josep B. ha dit...

Si la teva experiència s'assembla a la meva hauries de canviar una paraula d'aquesta frase:

"I, un dia, un dia més dolent que el d'avui"

Per:

"I, un dia, un dia menys dolent que el d'avui"


Potser m'equivoco, però tinc la sensació que el dia ha estat per oblidar-ho.

Anònim ha dit...

Vinga Tarambana, vaaaaaaaaa!
És d'admirar, això de ser capaç de deixar a la feina els mals rotllos de la feina. I poder sucar un croissant en llet freda per evadir-se.

Va, que demà, i l'altre, i l'altre… seran altres dies, sempre amb l'expectativa que seran millors. Ànims!

Anònim ha dit...

Uf, m'és familiar això dels posts mentals. Queden tant bé al pensament, però un cop a l'ordinador... buf! :(

Ester ha dit...

M'ha agradat tarambanajar pel teu blog

òscar ha dit...

crec, més o menys com insinua el jordi, que el dia t'ha acabat resultant tant dolent per no rematar-lo posant cola-cao a la llet.

si et consola, jo un dia vaig afegir-hi un beuratge anomenat eko i, després d'allò, l'apocalipsi va flagelar el mon.

ànims (sense eko)!

Jo Mateixa ha dit...

Bonica, suca el croissant i tot allò que et vingui de gust (el melindro per exemple) que a casa els mals rotllos de la feina no hi pinten res (imagine't si jo mel's endugué, que en Hatim i jo treballem junts!!!!)

Cuidat, que et mimin i mima'l a ell també, us ho mereixeu :-)

Besadetes dolçes d'ànims!!!!