dimecres, de novembre 26

Perspectives de baixesa

Estant de baixa tot pren una perspectiva diferent. En la segona baixa laboral de la meva vida només puc dir que ho duc més malament que la primera. Suposo que perquè la primera estar-se 15 dies lluny de "Territorio Comanche" era un regal, malgrat tot i ara és diferent.

I, ja em teniu a mi, diumenge a les 5 de la matinada, després de constatar el què havia sospitat a quarts de 3: merda hi ha alguna cosa que no funciona, merda que gairebé no puc moure el cap... merda que em donaran la baixa, merda que no vull. I, merda que ara em ve la plorera. Que trist plorar perquè vols anar a treballar i saps que no podràs. Decididament, el cap d'un treballador és raru de collons.

A casa s'està bé, els meus ulls control·len tot el que passa en el seu gran camp de visió de... 45º, això està molt bé, perquè en una casa buida, passen moltes coses. Per exemple, passa que... mmm... passa que... Ah, si! D'això, res...

Mmm... la cosa més rara i rídicula i vergonyosa, que ha passat ha estat que aquest matí: He pensat, calla, miraràs de posar-te crema a les cames, hasta per tenir-les hidratades... hasta perquè passi una mica més ràpid el matí... Hasta perquè no sigui dit que em descuido ara que estic a casa i no surto (que la meva mare té molta mania amb això, coi, mama, si total no em veu ningu, a veure si no puc quedar-me amb xandall, total, em passo el dia al sofa, amb una manta elèctrica com a única companyia i un còctel de ibuprofe i relaxant muscular, amanit amb el protector gàstric!) Doncs bé, que m'he posat crema a les cames...i, coi tu: aquesta crema deu ser nova... i coi, tu... dec tenir les cames molt seques i... potser serà que la medicació té efectes secundaris dermatològics? O... Noooo... Molt pitjor, serà que els té mentals... perquè quan m'adono de la desgràcia, ja és massa tard, m'he untat tota la pantorrilla amb gel de dutxa! Quin festival de netedat! Apa... va vinga... ara només falta que em fregeixi el llom amb llet, i em prengui la medicació amb vi... ara que hi penso... l'aigua d'ahir era molt fosca... i el cafè d'avui massa clar... ai, ai, ai...

8 comentaris:

òscar ha dit...

l'enclaustrament desorienta. jo, passant un grip, hasta per fer algo vaig intentar afaitar-me posant desodorant a la cara enlloc d'escuma. :) ànims!

Núr ha dit...

hahahaha! A mi això també em va passar, prò perquè vaig confondre el pot! hahahaha Una pasterada... i pensant: Quina crema hidratant més estranya... i em vaig haver de fotre a la dutxa per a treure'm el gel! hihihihi!

Recupera't aviat!

Jordi Casanovas ha dit...

mentre no et rentis les dents amb crema depilatòria, això rai.

Dan ha dit...

Ui ui ui. Se't nota descentrada. Encara que... el gel de dutxa no hidrata?

Striper ha dit...

A relaxar-te i pasar-ho lo millor pposible.

Sergi ha dit...

Quin riure, gel de dutxa, m'imagino l'escena, hahaha! Ai, que no es pot estar malalt, que fem coses rares, i no sabem en què invertir el temps... Ja em diràs què tal el llom amb llet! Cuida't molt.

neus ha dit...

Ai Tarambaneta... si és que quan el camp de visió és reduït, és reduït, tu!
Recupera't aviat, eh?!
Una abraçadeta!

Gatot_X ha dit...

jajajajajajja.... ho confesso (però igual després esborro el comentari):
a mi tb em va passar i no anava d'ibuprofè! :D

surto de la dutxa, m'asseco, agafo la crema hidratant, me la escampo pel pit, les natges, les cuixes... si que costa que s'absorbeixi, vaig pensar... i anar fregant! jajajjajaja

encara sort tu, que només van ser les cames!

petons i llepades hidratades!