diumenge, de novembre 30

S'acosta... Nadal i els seus efectes colaterals!

Què seria un Nadal sense un Calendari d'Advent a Can Tarambana? Doncs, no sé què seria però tinc molt clar què significaria: que hi ha alguna cosa que no rutlla.

I, si ni per Nadal tinc temps per parar, respirar i adonar-me que l'ibiscus ha sobreviscut a les envestides del fred, és que senzillament estic prenent un camí equivocat.

Sí, d'acord, per fer tot això les meves cervicals m'han hagut de fotre l'òstia que mentalment no he estat capaç de fotre'm en els últims mesos, però qui millor que jo per parar-me els peus?

I, aquí em teniu un altre any, defensora incondicional de l'esperit nadalenc i detractora dels que per Nadal només veuen consumisme, soledat i falsa felicitat i, que em retreuen la meva inocència amb cinisme. Jo per Nadal trio ser feliç, ho he triat sempre. Fins i tot els Nadals en que m'havia de pintar el somriure, fins i tot els Nadals en que el Bing Crosby no sonava dins meu, sempre sempre triava baixar escales avall rient mentre la meva mare ja patia per com seuríem a taula.

I, si em pregunteu, us diré que els llums de Nadal com més brillants millor, i els pares Noels com més americans millor i els pessebres com més catalans millor.

I, si ja ho sé, no cal que m'ho dieu, que el món no va bé, que hi ha crisi, que milions de gent perd la feina i la meitat dels nens no rebran el què demanen sinó el què els sous dels seus pares poden pagar. I, si ja sé, que aquests encara rai, que rebran alguna cosa, que molts altres no rebran res. Sé tot això. Tot això passa cada dia del món, a tot arreu del món, sigui o no sigui Nadal.

Jo sense girar l'esquena a tot això, segueixo triant ser feliç amb els meus. Segueixo triant la missa del gall mig adormida, les trampes inocents al Trivial, els regals inesperats, el tió a fora el pati glaçats esperant la foto que no arriba, la migdiada al sofa, nadales al cd i rialles des de la cuina. Jo trio això.

I, sense poder estar-me'n de compartir-ho amb vosaltres, he convençut al veí per organitzar altre cop el:


Per què... què seria un Nadal blocaire sense el Blocaire Invisible? L'Alepsi n'és l'autora original, però malgrat ella no hi sigui podem conservar-ne l'esperit. I al pensar-hi, he tingut molt clar a quina porta trucar! La del Veí de Dalt! Així doncs, animeu-vos a passar per casa seva i apuntar-vos a la festa del Blocaire Invisible! El seu email per apuntar-vos: elveidedalt@hotmail.com o deixant un comentari al bloc.

I, recordeu per Nadal:


(D'acord... 24 dies i 1hora... però no m'he pogut esperar!)


8 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Amb veïnes com tu, no em mouen d'aquest replà ni a trets!

Striper ha dit...

Ostres vas a la misa del gall, que guay. a l'altre ja estic apuntat, bona setmana.

Anna Tarambana ha dit...

vei, no et moguessis pas, eh? Ens encadanem al contador de l'aiga si cal! :)

Striper, ara fa un parell d'anys que no hi anava, com a símbol d'independència i sublevació familiar i xorrades d'aquesets, aquest any, però... mira... em fa gràcia, anar-hi amb elmeurei. M'ho miro molt escèpticament i des d'una distància religiosa considerable, però les tradicions són per alguna cosa!

òscar ha dit...

jo també soc dels que al nadal decideix passar-ho bé i ser feliç. perquè si i perquè cada any em vé de gust!!!

garbi24 ha dit...

Qualsevol motiu es bo per fer celebracions , tothom ha de celebrar les festes com li vingui de gust , el cas es celebrar i viure , que son dos dies i un el pasem dormint .

DooMMasteR ha dit...

Jo soc dels que em ratllo per nadal, peró mira, llegir el teu post m'ha fet recuperar una mica l'esperit nadalenc :-)

Una abraçada!!

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Jo es que fa anys que em vaig adonar que no creia en Jesucrist i en conseqüència nio puc creure en el Nadal(ni tant sols en Quim)

zel ha dit...

Ja m'hi he apuntat, però no sé com va...ja n'aprendré!