Temps. Seria el resum d'aquests dies a casa. Aquesta sensació agradable de tenir temps. D'estar aïllada de tot i de per fi, de manera involuntària veure com tot es va posant al seu lloc. Sense fer cap esforç, senzillament asseguda al sofa i, reconeixe-m'ho, fent uns quants clics al passat en format html, per veure com tot aquell caos mental va ordenant-se, malgrat l'aura de myolostan i ibuprofé.
Sé que no es fa, però agafaré tot aquest munt de merda i el tancaré darrere la porta del fons. Faré girar la clau i creuaré els dits perquè ningú digui les paraules màgiques que facin que la porta s'obri i torni a quedar sepultada per paraules, tic tacs de rellotge, noms i cognoms, aplicatius absurds i indecisions laborals vàries.
Així doncs, tanco la porta, però ni tan sols dono un bon cop de porta. Senzillament gira el pom i sento el clec del pany. I, camino endavant.
Sé que no es fa, però agafaré tot aquest munt de merda i el tancaré darrere la porta del fons. Faré girar la clau i creuaré els dits perquè ningú digui les paraules màgiques que facin que la porta s'obri i torni a quedar sepultada per paraules, tic tacs de rellotge, noms i cognoms, aplicatius absurds i indecisions laborals vàries.
Així doncs, tanco la porta, però ni tan sols dono un bon cop de porta. Senzillament gira el pom i sento el clec del pany. I, camino endavant.
5 comentaris:
Si tot es va posant al seu lloc, genial.
Però no sé què comentar ara. Sí dir que ben fet. O que tancar la porta amb un munt de merda darrera no és bona idea perquè tard o d'hora torna. Depèn del que sigui exactament, oi? Totes dues coses estan bé i si aquesta és la teva tria segur que és la bona. Bé, Tirai, acabes de deixar un comentari on no dius res! :p
fa alguns mesos vaig aprofitar la foguera de Sant Joan per cremar un munt de coses inútils i perjudicials;
que no et venci l'enyor: el que ha passat només té sentit si ens ajuda a apendre!
i qualsevol dia pot ser sant joan com qualsevol nit pot sortir el sol!
petons i llepades inflamables!
Tarambanaaaa! Com et trobes?
M'alegra saber que malgrat tot, continues endavant, el sol sempre acaba sortint!
Saluts!
Anims i no defalleixis..Endevant.
Com es nota que estàs de baixa, m'alegro de tenir-te més sovint per aquí.
A més, això de tancar portes del passat és sempre una bona notícia, quan rere la porta hi ha coses que fan nosa, és clar. Endavant doncs, i que la porta es quedi tancada, que segur que en tens moltes més d'obertes.
Publica un comentari a l'entrada