The naked truth

Hi ha instants que de manera masoquista trobo a faltar que algú em digui la veritat absoluta. D'aquella manera que nomé s'ho saben fer els amics, sovint puntuals, d'aquella manera que sents un cop a la consciència i tornes, després de la patacada al teu centre.

Tinc nostalgia absurda de preguntes impertinents que t'obliguen a fer front a la resposta que tan bé t'amagues. Tinc nostàlgia de frases directes i punyents que et fan girar com una baldufa fins a caure just on et toca, al teu lloc.

Quan mai tens temps per submergir-te en tu mateix i preguntar-te el per què de tot va bé una bona òstia verbal, metafòrica d'acord. Et va bé que algú t'entafori el cap a la tassa del water i tiri de la cadena, metafòricament, d'acord. Va bé, perquè durant uns instant veus la realitat de manera gairebé epifànica.

I tot per una frase escoltada al carrer, a l'atzar.

Els nens informen 3

En D. un nen de 6 anys té les idees clares, per tant no s'està de proclamar que ell de gran vol ser novio del M. Perquè li agrada molt.

Sense tallar-se un pèl li explica tot això a M, que és d'un curs més, així sense complexes.

M. confos no ho veu gens clar:

"En D vol ser novio meu, però jo no vull. Jo no vull ser hippy"

Caminant damunt un mar de boira

Estimada Josefine,

Fa dos mesos que he arribat i no saps com et trobo a faltar.

La tasca que aquest cop m'han encomanat és dura, però estic a les ordres delgovern. El matí pujo fins al turó de davant del campament i penso en tu.

Conqueriré fins on abasta la vista i just dalt del turó construiré la torre des d'on governaré aquestes noves terres., amb tu al meu costat. A cada vall i poblat miserable hi faré arribar la nostra llengua. M'imposaré als berbers, com Zeus va fer amb el gegant Atles. Els berbers, amb aquest nom es van condemnar.

Convertiré aquesta terra heretge marroquina en un lloc civilitzat, prou bo per tu i el nostre fillet. Sé que marxar just després del naixement va ser una contrarietat, però les ordres no es discuteixen. Si me'n surto pot significar un gran pas per la meva carrera. Quan arribis d'aquí tres mesos ja ho tindré tot disposat. Espero que la tria dels servents sigui del teu agrat. Casa nostra és a poques milles d'una família francesos, són gent molt agradable, t'hi entendràs.

Penso en tu cada vespre i la teva imatge em dónaforça per tirar endavant.

Richard.

12 d'abril 1660

CAMINANT DAMUNT UN MAR DE BOIRA Caspar David Friedrich 1818

Una altra iniciativa de Relats Conjunts

Shh... Shh...

Shh…Shh… Sóc la Tarambana. Shh...Shh... no ho dieu a ningú però sóc aquí! Escric des de la clandestinitat més absoluta i des d’un ordinador que desconec. Espero que no es xivi al seu amo, perquè la tecnologia és molt traïdora, que ho sé jo.

Tinc poc temps, m’he escapat, m’he posat mona mona i m’he tancat a l’estudi a escriure un post d’amagatotis perquè ara resulta que som pijos del cagar i tenim estudi.

No si jo ja sóc molt feliç i tota la pesca, però és que em tenen totalment oblidada. Buaaaa... buaaa... buaaa... He estat de les últimes coses que han tret de les caixes, darrere meu només queda el quadre gegant de l’Audrey Hepburn, i només perquè és tan refotudament gran que no saben on penjar-lo.

No hi ha dret.

Jo, la Tarambana relegada a escriure d’amagat, i a sobre, perquè això no és el és greu, em fan xantatge emocional dient-me que anem a comprar després de veure la picossada que s’enduran amb la declaració de la Renta gràcies a la Cuenta Vivienda i enlloc de comprar-me uns pantalons G-STAR, em trobo al mercat demanant tomàquets raf i un parell de pebrots vermells, d’aquets no gràcies, que els vull escalivar i m’aniran més bé aquests altres. Per favor! He tocat fondo!

Shhh... no feu soroll!! Que em descorbiran! Sento passes! Shhhh... M’amagaré sota la taula! Cambio i Corto!

Ja som demà

Per fi tot ha parat i estem junts. Definitivament.

Després de la mudança de pis i ordinador (no sé què ha estat més traumàtic, si canviar d'armari o importar l'arxiu opml amb els contactes del RSS)tot comença a agafar olor de cotidianitat.

M'encanta saber que mentre jo m'asseco el cabell tu pares taula i que mentre jo estenc la roba tu fas endreça de papers.

M'agrada el nostre llit, sobre tot perquè tu ets a l'altra costat i quan em giro veig com dorms plàcidament amb els ulls tancats i el nas que et surt de sota el llençols. M'agrada el teu nas.

M'agrada saber que mentre jo escric auqets post,tu a l'altra banda de la pantalla repasses les facturesdel banc. Deixe'm fer de senyoreta i ocupa't tu de l'economia, només avui que estic mandrosa després de l'orxata i la revolcada.

M'agrada que em regalis somriures i acudits dolents mentre te'n vas a mirar la televisió, després de penjar el meu quadre a l'estudi.

M'agrade. M'agrades molt, moltíssim.

I tot va començar així. I, cada dia ha estat com aquell. No puc parar de somriure't.