dimecres, de maig 28

The naked truth

Hi ha instants que de manera masoquista trobo a faltar que algú em digui la veritat absoluta. D'aquella manera que nomé s'ho saben fer els amics, sovint puntuals, d'aquella manera que sents un cop a la consciència i tornes, després de la patacada al teu centre.

Tinc nostalgia absurda de preguntes impertinents que t'obliguen a fer front a la resposta que tan bé t'amagues. Tinc nostàlgia de frases directes i punyents que et fan girar com una baldufa fins a caure just on et toca, al teu lloc.

Quan mai tens temps per submergir-te en tu mateix i preguntar-te el per què de tot va bé una bona òstia verbal, metafòrica d'acord. Et va bé que algú t'entafori el cap a la tassa del water i tiri de la cadena, metafòricament, d'acord. Va bé, perquè durant uns instant veus la realitat de manera gairebé epifànica.

I tot per una frase escoltada al carrer, a l'atzar.

10 comentaris:

Clint ha dit...

Aiii Tarambana! que no saps que no es poden escoltar les converses alienes?

Ara ja tens el teu càstig!

XeXu ha dit...

Els amics les fan aquestes coses de vegades, ens diuen les coses tal com són, i la realitat ens esclata a la cara. Però això els demanem, no, sinceritat absoluta. Ser amic crec que ja porta implícit aquest concepte.

Jordi Casanovas ha dit...

I vols dir que tot això realment cal... o abans d'arribar a aquest punt ja t'haurien d'haver posat a lloc.

Síncirily Modgi ha dit...

Com va dir Oscar Wilde: "En los sujetos sin importancia, el estilo y no la sinceridad es lo importante. Pero en todo sujeto importante, lo esencial es la sinceridad y no el estilo."

Llum ha dit...

Mmmm... no hauríem de fer cas de les frases escoltades a l'atzar... Jo crec que, tretes de context, ens poden fer pensar coses rares... Jo no faria massa cas de la frase...

Jo Mateixa ha dit...

Estic d'acord amb la LLum, to i que....que es exactament el que has sentit perque pensis el que has escrit??

No se noia, planteja-t'ho i no t'estressis que quasi es divendressssssssssssssssssss :-)

somiador ha dit...

es que tens raó, de vegades, segons com afrontar les coses resulta massa fàcil. Una facilitat que pot induïr a una hipocresia ben calculada. I això no és!

zel ha dit...

Doncs si senyora, no saps quina veritat acabes de dir, que et fotin un bon mastegot i t'espaviles ràpid!!!! Però llavors, jo primer ploro, i després penso, i plorar fa mal...

Lu ha dit...

Sí, sí!, sempre he pensat que cal tenir algú de confiança ben a prop, permetre-li dir el que veu des de la seva perspectiva, per no perdre la nostra.

No tothom vol escoltar ni veure, i aquests s'allunyen dels sincers i s'envolten de seguidors incondicionals. Rotllo gurú-secta.

Visca la gent que vol aprendre!

anna ha dit...

Tens sort si al teu voltant tens gent amb els pebrots suficients x dir-te a la cara les coses, directes, punyents i q et foten un "bandau" q et fa donar mitja volta i adorna-te de la realitat!
És un privilegi, tot i que quan t'hi trobes no es viu ben bé d'aquesta manera, amb el temps ho agraeixes...almenys jo, jo els ho agraeixo, xo en tinc pocs: contadíssim,xo valents! això si!, sempre cal tenir en compte q és des d'un punt de vista bò i constructiu...q ja sabem com està el pati...!!!!

annna
:))))