dilluns, de juny 2

Dilluns a Biblioteca

Veus al final del passadís que riuen, un badall davant un llibre, un dit ràpid que es passeja paper amunt, paper avall. No llegeixes, no m’enganyis.

Una bata del revés i un dit que senyala, rient.

La Tina la Super Bruixa brillant en unes mans i una porta que s’obre esglaiant a tothom. La trucada haurà d’esperar. Ara no puc.

Murmuri de veus a la taula del fons i un núvol que tapa la claror. Finestrals plens de ditades, desordre en el prestatge del fons. I un silenci del que guardaries dins una capseta, per recordar-lo en dies trons.

Són tres quarts tocats en el rellotge del PC, en punt en el del canell. Hora de marxar. Fila i cap avall. Ens espera la Pilar.

7 comentaris:

skorbuto ha dit...

Una descripció molt tendra de l'hora (teòrica) de biblioteca.

Diuen que l'afició per la lectura s'encomana tocant els llibres.

Tirai ha dit...

"I un silenci del que guardaries dins una capseta, per recordar-lo en dies trons." Una frase genial!

Jordi Casanovas ha dit...

i quin dels dos rellotges va bé?

Clint ha dit...

Encara ara estic convençut que quan em creuo a la Maria la bibliotecaria, si li digués qui sóc em castigaria!
Sempre ho feia i vist des de la distancia, crec que tenia força raó al pobra!

Katrina i les oques ha dit...

que maco!

Tinc molts records de la primària, i el de la biblioteca els dimecres a la tarda no hi falta. M'encantava!
I quan a l'institut vam començar a llegir mitja hora cada dia, el silenci em deixava impressionada.
El poder dels llibres!

Zincpiritione ha dit...

Sublim, Tarambana! Un post per guardar i rellegir (passejant el dit per la pantalla, per no perdre's cap detall), tan si fa trons com si no!

Puji ha dit...

Mmmmmm, quina dosi de quotidianitat...