Veus al final del passadís que riuen, un badall davant un llibre, un dit ràpid que es passeja paper amunt, paper avall. No llegeixes, no m’enganyis.
Una bata del revés i un dit que senyala, rient.
La Tina la Super Bruixa brillant en unes mans i una porta que s’obre esglaiant a tothom. La trucada haurà d’esperar. Ara no puc.
Murmuri de veus a la taula del fons i un núvol que tapa la claror. Finestrals plens de ditades, desordre en el prestatge del fons. I un silenci del que guardaries dins una capseta, per recordar-lo en dies trons.
Són tres quarts tocats en el rellotge del PC, en punt en el del canell. Hora de marxar. Fila i cap avall. Ens espera la Pilar.
7 comentaris:
Una descripció molt tendra de l'hora (teòrica) de biblioteca.
Diuen que l'afició per la lectura s'encomana tocant els llibres.
"I un silenci del que guardaries dins una capseta, per recordar-lo en dies trons." Una frase genial!
i quin dels dos rellotges va bé?
Encara ara estic convençut que quan em creuo a la Maria la bibliotecaria, si li digués qui sóc em castigaria!
Sempre ho feia i vist des de la distancia, crec que tenia força raó al pobra!
que maco!
Tinc molts records de la primària, i el de la biblioteca els dimecres a la tarda no hi falta. M'encantava!
I quan a l'institut vam començar a llegir mitja hora cada dia, el silenci em deixava impressionada.
El poder dels llibres!
Sublim, Tarambana! Un post per guardar i rellegir (passejant el dit per la pantalla, per no perdre's cap detall), tan si fa trons com si no!
Mmmmmm, quina dosi de quotidianitat...
Publica un comentari a l'entrada