Mentre netejo els raves i el verd i el fúcsia m'inunden la vista i la vida, penso en tots sis diumenge. Al voltant d'una taula en una casa rural amb calefacció elèctrica per sota terra i una televisió de 37 polzades, tot molt modern, tot molt rural. Fins i tot, tot molt francès, oui, beaucoup.
M arriba una mica tard, amb un abric massa gran que no pot amagar la noticia que sabem que ens ve a donar. Està de 4 mesos. Si, M, la de la televisió platejada, el color cigró i les arracades de perles, està de 4 mesos.
Des d'aquell dissabte a la tarda i de la M de la televisió platejada, el color cigró i les arracades de perles ens separen 3 anys. Amb 3 anys hem canviat tant i seguim sent tan iguals que fa por i tot.
M. ha preparat un casament, s'ha casat, s'ha tret unes oposicions, i s'ha quedat embarassada.
N. s'ha reconciliat amb A, s'ha tret unes oposicions i mil cursos més i ara viu amb parella des de fa un mes.
Pel que fa a mi, des d'aquell dissabte, vaig obrir un bloc, vaig fer concurs de trasllat, vaig conèixer almeurei, i ara vivim junts.
Com és que després de tan de temps ens seguim veient, és un misteri. Ho confesso, no és per la meva constància en les trucades, ni emails. Però, sempre n'hi ha una altra que estira el fil i la cadena es tanca i ens trobem al voltant d'una taula. Ara nostra.
Que M, estigués embarassada era una noticia previsible. Ella mai deixa res a l'atzar i com no podia ser d'altra manera la trobada és molt instructiva i jo agreeixo profundament, a la meva altra M embarassada, que s'hagi estalviat tots els detalls del seus ja 7 mesos.
M, la d'aquest post, no pot evitar-ho, ens diu el numero de talles de sostens que ha augmentat, el color dels mugrons, el preu de la crema antiestries, el preu dels mobles de cuina i ens demana consell sobre com combinar les parets de l'habitació amb el cobrellit. Tot cru, o blau i crema?
També ens fa un curset intensiu de lectura d'ecografies. Les porta totes plastificades a la bossa. Evidentment fem parada especial a la del sexe del nen. Tots ens esforcem molt a veure-hi un nen, la girem del dret del revés, M. ens reprodueix en viu i en directe la posició del Pol perquè entenguem mé bé on hem de mirar, però no hi ha manera. Jo no veig res. Elmeurei sembla entendre-ho, deu ser que és de ciències o molt bo en art abstarcte. Jo només sé que respiro profundament quan M diu:
"Oh! Quin greu, hagués pogut portar el vídeo amb les ecografies en moviment"
Ara tots sabem, què pot ser pitjor que un vídeo de vacances: només toco fusta per no haver de veure el del part!
M arriba una mica tard, amb un abric massa gran que no pot amagar la noticia que sabem que ens ve a donar. Està de 4 mesos. Si, M, la de la televisió platejada, el color cigró i les arracades de perles, està de 4 mesos.
Des d'aquell dissabte a la tarda i de la M de la televisió platejada, el color cigró i les arracades de perles ens separen 3 anys. Amb 3 anys hem canviat tant i seguim sent tan iguals que fa por i tot.
M. ha preparat un casament, s'ha casat, s'ha tret unes oposicions, i s'ha quedat embarassada.
N. s'ha reconciliat amb A, s'ha tret unes oposicions i mil cursos més i ara viu amb parella des de fa un mes.
Pel que fa a mi, des d'aquell dissabte, vaig obrir un bloc, vaig fer concurs de trasllat, vaig conèixer almeurei, i ara vivim junts.
Com és que després de tan de temps ens seguim veient, és un misteri. Ho confesso, no és per la meva constància en les trucades, ni emails. Però, sempre n'hi ha una altra que estira el fil i la cadena es tanca i ens trobem al voltant d'una taula. Ara nostra.
Que M, estigués embarassada era una noticia previsible. Ella mai deixa res a l'atzar i com no podia ser d'altra manera la trobada és molt instructiva i jo agreeixo profundament, a la meva altra M embarassada, que s'hagi estalviat tots els detalls del seus ja 7 mesos.
M, la d'aquest post, no pot evitar-ho, ens diu el numero de talles de sostens que ha augmentat, el color dels mugrons, el preu de la crema antiestries, el preu dels mobles de cuina i ens demana consell sobre com combinar les parets de l'habitació amb el cobrellit. Tot cru, o blau i crema?
També ens fa un curset intensiu de lectura d'ecografies. Les porta totes plastificades a la bossa. Evidentment fem parada especial a la del sexe del nen. Tots ens esforcem molt a veure-hi un nen, la girem del dret del revés, M. ens reprodueix en viu i en directe la posició del Pol perquè entenguem mé bé on hem de mirar, però no hi ha manera. Jo no veig res. Elmeurei sembla entendre-ho, deu ser que és de ciències o molt bo en art abstarcte. Jo només sé que respiro profundament quan M diu:
"Oh! Quin greu, hagués pogut portar el vídeo amb les ecografies en moviment"
Ara tots sabem, què pot ser pitjor que un vídeo de vacances: només toco fusta per no haver de veure el del part!
__________
Post amb paraules dedicades en procés... Però el tindreu!
Post amb paraules dedicades en procés... Però el tindreu!
9 comentaris:
Els bons amics, amb una mica de voluntat, no es perden mai. Ens fem gran i tot canvia, però només pel fet de seguir l'evolució de cadascuna, ja es veu que us teniu presents, i que duri. Felicitats, doncs, a la M, i fuig si insinua alguna cosa sobre el vídeo del part!
i no t'ha demanat que us hi poseu vosaltres i així els nens seran amiguets? :O
Pensava lo mateix que en Jordi! XD
Que no et passi res amb la teva amiga embarassada si ara ja està pesadeta... Jo en tinc una que em va regalar una foto de la primera ecografía. Tot era gris i no sabía ni que dir ni quina cara posar.
Ens passava els vídeos,tb de les ecografies. I quan estava amb ella, intentant parlar,d'alguna cosa, no passaven 5minuts que : Ara s'ha mogut! toca,toca!, ara m'apreta aquí, ara allà! ... Divertit.
Ara que el nen te 1 any, torna a ser ella mateixa. I està encantada que passi una estona amb el seu nen maquíssim....però un dia li diré lo insoportable que estava quan l'embaraç.
creia impossible que altre video que no fós el de les vacances d'uns amics pugués ser més infumable. llegin-te he descobert que sí; és possible! :)
És la novetat, dona, ja passarà... sempre pots dir que has d'anar al lavabo, o que tens un post per fer, o que has de visitar la zel potacoixa...jejejeje
Jo les ecografies no les entenc mai. Són tan fosques que no s'hi veu re. Per què carai no les fan amb flaix?
Jo en sé d'una que és capaç de portar qualsevol tema per acabar parlant de la seva filla, ni que sigui el cas d'espionatge del PP!
Hola annatarambana, sóc una admiradora del teu bloc...xq potser en certa manera m'identifico amb les teves "aventures i desventures", inclosa aquesta de l'embaràs...je,je,je...les meves friends, evidentment ja han tingut nens...jo el "més calent a l'aiguera" i sns pressa, eh! xo el més pesadet de tot és q cada àpat mensual, o sixmensual o quan tok es converteix en un monotema...: NENS!!! jo ho atribueixo a què no he seguit les normes´"políticament socials i correctes..." xo quan veig el q volta pel meu voltant" no saps lo felíç q em sento d'haver trobar almeurei,xo intentaré no caure en certes trampes "tòpiques".
Fins aviadet!
annna
:))))
Publica un comentari a l'entrada