El dia acaba amb pluja. Als veïns del carrer de sobre se'ls mullarà l'estelada.
Suposo que dir que el dia s'acaba cap a les 8, pot semblar prematur, però permeteu-me que em tanqui a la meva closca i decideixi que per avui, ja en tinc prou.
Suposo que dir que el dia s'acaba cap a les 8, pot semblar prematur, però permeteu-me que em tanqui a la meva closca i decideixi que per avui, ja en tinc prou.
Com cada primavera tinc son, estic cansada i torno a tenir son i més son, i altre vegada torno a tenir son. Perdó pel(s) badall(s), però em tapo la boqueta. Bé, d'acord no me la tapo, però davant meu només hi ha la pantalla i l'Audrey Hepburn que fuma.
Hi ha coses que no entenc d'aquest dia que acaba amb pluja. De fet, no entenc la pluja tampoc. Ni pla pluja, ni la son, ni què mora de reüll l'Audrey Hepburn mentre fuma, ni tampoc com és que les Converse rellisquen tan sobre el terra mullat, ni perquè l'ordinador de la feina ha petat, ni perquè em sento tan cansada que sóc incapaç de mostrar empatia, ni perquè no comparteixo cert sentiment del claustre, ni perquè encara em fa mal el canell, ni perquè no ha fet sol i caloreta i... perquè no puc parar de badallar. Un badall rere l'altre i l'altre i l'altre...
Hi ha coses que no entenc d'aquest dia que acaba amb pluja. De fet, no entenc la pluja tampoc. Ni pla pluja, ni la son, ni què mora de reüll l'Audrey Hepburn mentre fuma, ni tampoc com és que les Converse rellisquen tan sobre el terra mullat, ni perquè l'ordinador de la feina ha petat, ni perquè em sento tan cansada que sóc incapaç de mostrar empatia, ni perquè no comparteixo cert sentiment del claustre, ni perquè encara em fa mal el canell, ni perquè no ha fet sol i caloreta i... perquè no puc parar de badallar. Un badall rere l'altre i l'altre i l'altre...
5 comentaris:
ja me'ls has encomanat els badalls.
Doncs un badall no pot mentir, o té gana o vol dormir.
Jo ara mateix, acabat d'arribar a casa, i amb els gats alimentats i quietets, m'està entrant una nyonya... no sé si és de llegir aquest post, que m'ho has encomanat, em sembla que ja em venia d'abans...
Jo el que no entenc es perquè s'ha posat a ploure mentre passejava tranquil·lament pel carrer :(
Salutacions.
Deu ser allò que en diuen astènia primaveral. És ben curiós, però els símptomes (cansament, badalls...) coincideixen plenament amb els que un servidor experimenta cada vegada que sent cantar la Marina Rossell.
Jeeeeeeeeeeeeeeee, deu ser cosa de l'ofici, a prop meu, a més de jo mateixa, en som unes quantes que estem com tu... Petons, aviat estiu de ple!
Publica un comentari a l'entrada