Vint-i-cinc
Vint-i-siiiis
Vint-i-seeeeeeet
vint-i-vuiiiiiiiiiiiiiiiiiiit
Vint-i-nooooooooouuuuu
TRENTA
I, a nosalres dues se'ns escapa el riure sota l'escala.
Et sentim buscar-nos pel pis de dalt. Et passeges neguitós. On som?
"Juguem a pilota?" em diu fluixet.
"No que farem soroll i ens descobrirà."
"Vale, tinc una idea"
I, s'amaga les manetes darrere l'esquena i jo ja sé a què vol jugar:
"Un, dos tres, pedra, paper, tisores, un, dos, tres, ja!"
Just quan ella em guanya dos a un, sentim com s'obre la porta del pis.
Shhhh... no ens podem aguantar el riure, totes dues ens tapem la boca amb les mans! Quina emoció!
Baixes les escales corrents i et veiem, però tu no ens veus. És el millor amagatall del món! Quan entres al garatge, ens hem d'aguantar el riure taaaaan fort que ens pensem que ens morirem. Però no som al garatge, ni al lavabo, ni fora el carrer!!! On som? On som? Això deu ser una de les coses més divertides que he fet en l'últim any... Tret de quan em vaig amagar a l'armari de casa i tu no em trobaves...o, quan he intentat fer la voltareta sobre el llit, o quan et faig mímica i has d'endevinar on vull anar a sopar, o quan... però tot això no val, perquè no ho puc explicar a ningú, que faig aquestes coses, i ara, en canvi, estic jugant a cuit-i-amagar, i no me n'he d'amagar. Però, shhhh... que tornes a entrar! Et veiem, pujar l'escala i no ens veus, i si tardes més a trobar-nos acabarem amb mal de panxa de tant riure! Ui! Que ens has sentit...
"Veig un peu... i un genoll... i..."
Jajaja! D'acord, d'acord, ens has trobat, ens rendim... però de veritat hem de parar de jugar? De veritat? Només una mica més...
Vint-i-siiiis
Vint-i-seeeeeeet
vint-i-vuiiiiiiiiiiiiiiiiiiit
Vint-i-nooooooooouuuuu
TRENTA
I, a nosalres dues se'ns escapa el riure sota l'escala.
Et sentim buscar-nos pel pis de dalt. Et passeges neguitós. On som?
"Juguem a pilota?" em diu fluixet.
"No que farem soroll i ens descobrirà."
"Vale, tinc una idea"
I, s'amaga les manetes darrere l'esquena i jo ja sé a què vol jugar:
"Un, dos tres, pedra, paper, tisores, un, dos, tres, ja!"
Just quan ella em guanya dos a un, sentim com s'obre la porta del pis.
Shhhh... no ens podem aguantar el riure, totes dues ens tapem la boca amb les mans! Quina emoció!
Baixes les escales corrents i et veiem, però tu no ens veus. És el millor amagatall del món! Quan entres al garatge, ens hem d'aguantar el riure taaaaan fort que ens pensem que ens morirem. Però no som al garatge, ni al lavabo, ni fora el carrer!!! On som? On som? Això deu ser una de les coses més divertides que he fet en l'últim any... Tret de quan em vaig amagar a l'armari de casa i tu no em trobaves...o, quan he intentat fer la voltareta sobre el llit, o quan et faig mímica i has d'endevinar on vull anar a sopar, o quan... però tot això no val, perquè no ho puc explicar a ningú, que faig aquestes coses, i ara, en canvi, estic jugant a cuit-i-amagar, i no me n'he d'amagar. Però, shhhh... que tornes a entrar! Et veiem, pujar l'escala i no ens veus, i si tardes més a trobar-nos acabarem amb mal de panxa de tant riure! Ui! Que ens has sentit...
"Veig un peu... i un genoll... i..."
Jajaja! D'acord, d'acord, ens has trobat, ens rendim... però de veritat hem de parar de jugar? De veritat? Només una mica més...
7 comentaris:
m'encanta aquest post Tarambana!!!!!
et deixa un somriure dibuixat difícil de borrar, gràcies!!
:***
Aquest joc és d'aquells que et "pixes" de riure quan no et troben i no pots fer soroll.Jajajaj a dins l'armari o a sota el llit...
Val la pena que no deixem de jugar :)
Heu provat d'amagar-vos estirades a la banyera?
Merci pel bon rotllo, m'has fet riure abans d'anar a dormir.
Quin article més maco, Anna! :) Jo era molt dolenta en aquest joc i sempre m'enganxaven de seguida!
Que ve poder jugar a aquests jocs altra vegada... Jo sóc més d'«Un, dos, tres, pica paret!» :)
Reina, m'ha semblat veure't i tot, de tan bufó i viu que ho has escrit!!!! Estàs gaire estressada????
Que bé que us ho passeu :D
Ostres, tot i ser veines de replà, no et coneixia el piset.
M'agrada el piset que tens, sembla molt confortable i fresc, fresc, fresc...
Publica un comentari a l'entrada