Ser a casa avui és perfecte.
Des d'on sóc, ara mateix, el vent infla la cortina, endins i enfora, rítmicament.
He de pensar en el dinar, però ara mateix, sóc incapaç de renunciar a aquest no fer res, tret de fer el què vull. Encara que el què vulgui, sigui no fer res.
Ahir va ser terrible. Havent acomiadat als 400 alumnes, tot em va sortir. El cansament, les preocupacions, la impotència i els dubtes i pors del curs vinent, amb 400 alumnes més. Un cop més, això últim és el millor. Els nens i nenes. La resta, val ben poca cosa, però sovint és el què més mal de caps et porta. Que queda ara? Quatre dies mal contats, per valorar i planificar. Organitzar 9 mesos en menys d'una setmana i sense saber quants serem el curs vinent. Espero, que quan tothom marxi, i per fi pugui passejar-me per l'escola sola, pels seus passadissos desangelats, i les seves aules sense ànima, pugui trobar el camí per marcar el nou curs i traçar noves línies a seguir.
I, em pregunto... El dia que hagi de tornar a les aules a dedicació completa, en sabré? Sabré viure fora el despatx? Sabré tornar a ser jo?
Sabré ser com la cortina que es modela amb el vent, però mai perd la seva forma?
Des d'on sóc, ara mateix, el vent infla la cortina, endins i enfora, rítmicament.
He de pensar en el dinar, però ara mateix, sóc incapaç de renunciar a aquest no fer res, tret de fer el què vull. Encara que el què vulgui, sigui no fer res.
Ahir va ser terrible. Havent acomiadat als 400 alumnes, tot em va sortir. El cansament, les preocupacions, la impotència i els dubtes i pors del curs vinent, amb 400 alumnes més. Un cop més, això últim és el millor. Els nens i nenes. La resta, val ben poca cosa, però sovint és el què més mal de caps et porta. Que queda ara? Quatre dies mal contats, per valorar i planificar. Organitzar 9 mesos en menys d'una setmana i sense saber quants serem el curs vinent. Espero, que quan tothom marxi, i per fi pugui passejar-me per l'escola sola, pels seus passadissos desangelats, i les seves aules sense ànima, pugui trobar el camí per marcar el nou curs i traçar noves línies a seguir.
I, em pregunto... El dia que hagi de tornar a les aules a dedicació completa, en sabré? Sabré viure fora el despatx? Sabré tornar a ser jo?
8 comentaris:
Ja ho havies fet, no? Doncs segur que en sabràs. És canviar el xip i ja està. No hi ha d'haver problemes. Ara a descansar de nens i a anar agafant forces per quan te'n tornin a venir 400 de cop.
Segur que en sabràs Anna. Això es com nedar o anar en bici... no s'oblida mai!
Feliç descans!
Anna, tinc una amiga mestra que ha fet de tot.Despatx, direcció, aules, funcionariat a Ensenyament...però estima els nens i la docència i jo l'admiro. l eltemps no és cap obstacle!
Bon estiu...i descansa!
Sabré tornar a ser jo?.
El dubte és un dels noms de la intel·ligència.
Joan :-)
De moment, queda't assegudeta una estona més mirant la cortina... i després ja faràs el que hagis de fer. No pateixis per totes aquestes coses que han de venir al setembre, perquè ja arribaran, t'ho asseguro!
Tens un estiu per a tu soleta i n'has de gaudir perquè aprofitar aquest temps és el precisament el que et farà estar preparada per a rebre els vinents! :)
Pitonets, maca!
Cal que t'ho plantegis? O és que abans d'estar com ara ja en sabies? Tot s'aprèn si se'n té ganes.
Sí que podràs, segur, per què t'agrada la teva feina :-)
Bon estiu Anna, per fi podràs descansar.
I tant que en sabràs...De fet, això de tenir càrrecs és una p--- merda, ja ho sé prou...Jo necessitaré més de mig juliol, per fer tot això...petons amics i companys de lluita!
Publica un comentari a l'entrada