dimecres, de setembre 2

"Amor bajo cero" o sincronia antàrtica

El Jaume és al terrat. El Jaume és ja gairebé un amic. Hem parlat més amb ell que amb alguns parents. Avui, després de molts mesos, l'hem conegut. Fins ara, només li coneixíem la veu. Jo, al veure'l he pensat que me l'imaginava més vell. Què voleu que us digui? Prejudicis que una agafa...

En Jaume és un bon paio. Truca sovint, passa per casa... el Jaume vol cobrar.

El Jaume és el bon jan que no cobrarà ni un duro si no aconseguiex solucionar el problema tècnic que fa mesos, me-sos, m-e-s-o-s, que no ens deixa viure. Quin? Sento que les vostres veus silencioses em pregunten... Doncs, res una tonteria que ha fet que des de setmana santa ens estiguem dutxant a estones amb aigua calenta i a estones, moltes, amb aigua freda, gelada, antàrtica.

Cada matí ens aixequem, elmeurei s'aixeca a obrir la caldera, que durant la nit s'ha apagat, es dutxa hiper ràpid, i en acabat va a obrir la caldera que s'ha tornat a apagar. Jo, alhora em poso a la dutxa aprofitant les últimes gotes d'aigua calenta que queden al tub em mullo, apago l'aixeta, m'ensabono i ràpidament m'esbandeixo amb aigua ja tèbia perquè la caldera quan jo començo a esbandir-me el cabell, ja torna a haver-se apagat. Tota una apologia de sincronia en parella i estalvi d'aigua.

Malgrat el romanticisme en que potser innocents us ho heu imaginat: despulladets a la dutxa, l'altre tenint cura que la caldera no s'apagui amb amor i devoció... res de res. Romanticisme zero, vaja, la mateixa temperatura en que ens surt l'aigua.

No us negaré que el pobre Jaume ens comença a caure bé, ho heu d'entendre, les trucades a mitja tarda, les visites a casa fins i tot quan no hi som, l'interès... per cobrar. Avui mateix, ens ho ha confessat: "tinc tantes ganes que es solucioni com vosaltres". Tot generositat i altruïsme.

Saber que hi està treballant, des de fa més de dues hores em dóna esperança, potser aviat per fi, elmeurei i jo ens podrem tornar a dutxar junts!

7 comentaris:

Striper ha dit...

Coi i l'aigua freda deu abaixar el desig força.

òscar ha dit...

sembla ben cert que en jaume és un bon paio amb totes les lletres. com sembla igual de cert, que els bon paios que no posen fil a l'agulla a les coses que han d'arreglar s'enduen, a fi de mes, unbon gerro d'aigua freda. compartit, de moment!

Jordi Casanovas ha dit...

l'equivalent al nostre Jaume, ja l'hem deixat per impossible. I com que ja hem après a posar l'aixeta al lloc que toca perquè l'aigua surti calenta anem fent així...

coses de Jaumes.

Núr ha dit...

hehehe Em fa gràcia com ho expliques perquè diria que estàs en aquell punt que penses «Més val riure... que matar l'operari!» hihihi

Ja us ho ha solucionat?

El fet que ell també tingui ganes que s'arregli tot plegat crec que ha arribat a un punt que és perquè ell s'adona que no pot solucionar-ho ja que és mig ruc. Ell espera marxar un dia de casa vostra i tornar-hi l'endemà i que s'hagi arreglat tot sol per a poder cobrar... ;P

Sergi ha dit...

És clar, és que no pot ser conviure amb aquests problemes, no poder-se dutxar junts pot acabar amb la paciència de qualsevol parella...

A veure què fem, senyor Jaume, que aquí hi ha un amor que mantenir!

Zincpiritione ha dit...

Aneu-li donant confiança i aviam si algun dia us acabareu trobant aquest Jaume a la dutxa, amb l'excusa de comprovar si funciona o no l'aigua calenta...

Kuroi Neko ha dit...

Vaja! No tot pot ser perfecte... Aviam si es soluciona d'una vegada el problemeta domèstic i les dutxes són una mica més "generoses", hehe

Mira-t'ho pel costat positiu: amb el que heu estalviat en energia (llum/gas i aigua) podeu aprofitar i fer una "escapada romántica" a un hotel de 5*
Allà podreu fer, fins i tot, un bany en jacuzzi i en la intimitat! xD