I, com escric aquest post?
Com l'escric, eh, papa?
Res del què escrigui, res del què plori, res del que faci, senti, digui, expliqui, et farà tornar.
Les mans, els dits amb el bolígraf agafat fent sudokus, de La Vanguardia. La cella esquerra sempre amunt. La teva veu gravada en un cassette, que no sé on és, dient: "I, ara amb tots vostès, la Cantant Calba", i jo amb la meva veu de ripipi de 7 anys començant a desafinar. Els teus silencis, els teus gestos, les mirades, el sentit de l'humor, la teva lletra en mil notes escrites, en mils de quaderns, llibretetes, trossos de paper que ara no fem més que trobar per casa, per tot arreu. La teva olor en tornar d'excursió. El teu metòdic ordre, en cada un dels prestatges. Els trossos de diaris que retallaves sobre educació, que jo després mai em llegia. Les trampes permeses al Trivial. Les manies: persianes avall, llums tancats. Com et picaves el rellotge, volent dir aquesta dutxa ha estat massa llarga. La xocolata, les figues, el cafè, el bon vi. Com caminant al meu costat, et posaves sempre a la banda de la vorera exterior pels cotxes. Com caminaves, saltaves, brincaves, t'esmunyies muntanya amunt, sempre amunt. Sempre endavant. Mai enrere. Aquests últims dies, encara tossut, fort, ferm.
Com l'escric, eh, papa?
Res del què escrigui, res del què plori, res del que faci, senti, digui, expliqui, et farà tornar.
Les mans, els dits amb el bolígraf agafat fent sudokus, de La Vanguardia. La cella esquerra sempre amunt. La teva veu gravada en un cassette, que no sé on és, dient: "I, ara amb tots vostès, la Cantant Calba", i jo amb la meva veu de ripipi de 7 anys començant a desafinar. Els teus silencis, els teus gestos, les mirades, el sentit de l'humor, la teva lletra en mil notes escrites, en mils de quaderns, llibretetes, trossos de paper que ara no fem més que trobar per casa, per tot arreu. La teva olor en tornar d'excursió. El teu metòdic ordre, en cada un dels prestatges. Els trossos de diaris que retallaves sobre educació, que jo després mai em llegia. Les trampes permeses al Trivial. Les manies: persianes avall, llums tancats. Com et picaves el rellotge, volent dir aquesta dutxa ha estat massa llarga. La xocolata, les figues, el cafè, el bon vi. Com caminant al meu costat, et posaves sempre a la banda de la vorera exterior pels cotxes. Com caminaves, saltaves, brincaves, t'esmunyies muntanya amunt, sempre amunt. Sempre endavant. Mai enrere. Aquests últims dies, encara tossut, fort, ferm.
I, ara, sense tu, hem de mirar amunt, endavant. Mai enrere. Però, saps què, papa? Encara camines al meu costat.
