dimecres, de desembre 16

BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºC




Fa fred, però em passejo perseguint la meva imatge mal reflexada a les lloses molles.

Ha plogut tota la tarda.

Els meus ulls salten de parada a parada, d'àngel a estrella, de Pare Noël a Sant Nicolau, d'espelma a bola lluent.


Passat Nadal marxo. Marxo d'aquesta casa, d'aquesta llum, d'aquest carrer, d'aquest fred.

Ja no veuré més l'aigua de la pluja gelada als canals de les cases, ni patinaré sobre glaçats bassals. No se'm tornarà el nas vermell, ni tindré clivelles a les mans del fred.

Potser se'm tallaran fregant escales. I, què tant hi fa tot? Res serveix per res. Marxo a un país més càlid on segurament sentiré dins meu més fred.


Una altra iniciativa de Relats Conjunts.


___________________




11 comentaris:

XeXu ha dit...

Quin relat més bo, pensaments d'un emigrant que necessita deixar la terra que estima. Sentirà el fred a dis, segur.

fanal blau ha dit...

L'he trobat...més que genial!
M'agradaria que no hagués de sentir tant fred quan arribi...

joanfer ha dit...

Sempre s'ha dit que val més una imatge que mil paraules.

Despres de llegir el post, les paraules del relat fan encara més maca la foto...

Felicitats!

kweilan ha dit...

Molt bo! M'ha agradat molt.

Elvira FR ha dit...

Xapeau! Molt bo!

Ramon ha dit...

Qui no ha pensat en anar a un lloc més càlid, quan fa fred!

Però no ho fem perquè és el nostre lloc i a dins hi ha calor...

Bon relat!

Gabriel ha dit...

M'ha agradat molt Anna el relat que has escrit i justament Bratislava que és una ciutat que volia visitar ara per Cap d'Any però veient la temperatura ja no ho tinc tan clar.
M'agrada molt la frase final. Tens raó a vegades en països més càlids el fred interior pot ser més intens.
Una salutació!

Núr ha dit...

Un relat molt bo, Tarambana, però també molt dur... Quin Nadal més fred a dins del cor si només pensa en quan marxi...

Anònim ha dit...

M'agrada el teu relat, Tarambana. Continuaré passant pe veure com és i què diu la meva blocaire. Espero tenir a punt un regal ben bonic per a tu. D'aquells que treuen el fred. Un petó.

Mireia ha dit...

m'ha agradat el teu relat, una mirada diferent

Pd40 ha dit...

Un no pot fugir dels problemes interiors per molt que es desplaci. Bona història, una forma diferent de veure la imatge.

Una abraçada, Anna, i bones festes :)