"M'agrada el Nadal.
Si, ja ho sé. No sóc pas tonta. Ja sé com van les coses. Ja sé que hi ha milions de Terrotorios Comanche en aquest món, ja sé que hi ha molta hipocresia, ja sé que gastem molt, massa. Ja sé que hi ha decoració nadalenca que s'allunya del bon gust, ja sé que a la televisió només hi fan porqueria endolçada.
També sé que no fa fred, que la família m'acabarà atabalant, que menjaré massa, que un cop més el Cap d'Any em semblarà una de les festes més absurdes de la nostra tradició, que la cabalgata dels reis em semblarà deslluïda, que els regals que hauré comprat no em semblaran prou encertats..."
Sé que et torbaré a faltar, pare.
"Ja ho sé. I, què?
M'agrada Nadal.
M'agrada perquè Nadal em retorna la màgia que l'edat adulta ens ha robat. O, ens hem deixat robar.
M'agrada veure els llums del carrer, els nens i nenes entussiasmats amb els misteris del Nadal, m'agrada que la casa s'ompli de gent, m'agrada jugar a ser petita davant el tió, m'agrada posar una sabata la nit del dia 5 perquè el reis sàpiguen on deixar-me els regalets, m'agrada omplir la casa de detalls nadalencs, obrir les finestres del calendari d'advent amb els nens i nens de classe, escoltar el Bing Crosby i recitar trossos de poemes de Nadal.
M'agrada."
7 comentaris:
M'alegro de que hi hagi gent que gaudeix d'aquestes dates, que hi poseu tota la il·lusió. Suposo que a tu no t'agrada tant que hi hagi gent que pensa com jo. Però jo simplement no li trobo el sentit a amagar les misèries durant quinze dies. No és que odii el nadal com el Grinch, és que no li trobo la gràcia.
A mi tambe m'agrada malgrat de vegades el dolor fa mes mal en nadal.
Soc dels teus, Anna!!!
Nadal m'agrada moltíssim tot i
que, també, enyoro la presència de mon pare.
Ells no voldrien, segur, que féssim altra cosa que somriure mentre rajem de la "crisi" a les cabalgates, els regals de darrera hora que ens empesquem o la de sal de fruites eno que necessitarem després de cada àpat.
Bon Nadal, Tarambana. Clar que trobaràs, trobareu, a faltar a algú, però com diu l'Òscar, ell voldria veure's somrient. Personalment, el nostre primer Nadal sense ell, vam tenir la sort de les "nenes"
Doncs si a tu t'agrada, a mi també; que carai!
Cada any penso el mateix. "Ja ve el nadal, quin rotllo" i llavors sempre em trobo un post teu ben nadalenc i ple d'il.lusió que fa que se m'encomani.
Gràcies, Tarambana! Aquest nadal també pot ser el més trist de la meva vida, peró que cony, hem de lluitar per què no sigui així!
bon Nadal Tarambana, un altre post bonic bonic. A mi el Nadal també m'agrada però cada any hi pateixo perquè enyoro tenir una família
Publica un comentari a l'entrada