dijous, de desembre 31

Propòsit(s) del nou any

Que si aniré al gimnàs, que si estudiaré un altre idioma, que si aprendre a fer macrame, que si trucaré més sovint a les amigues... Bla, bla, bla... Això són propòsits de nenes i jo, ja sóc una dona.

Una dona que ja ha estrenat les vambes de córrer, fa tai-txi i Pilates, que fa una mena d'anglès 1 cop per setmana per no perdre el que va perdre ja fa massa temps, que té un tapete de punt de creu començat des de l'estiu; una dona que espera que les seves amistats sàpiguen que malgrat no les truca no vol dir que no pensi amb elles... Una dona.

Per tant, un cop fet tot això començo l'any amb un repte personal encomiable, valent, coratjós i que només em veig capaç d'escriure perquè avui a les 17:40 vaig mig borratxa. Així doncs declaro obertament i davant tots vosaltres que el meu propòsit aquest any 2010 és( redoble de tambors): que em caigui bé la meva cunyada.

Abans d'avançar més, analitzem la paraula cunyada; fins fa poc la paraula cunyada volia dir una senyora d'uns 60 anys, massa maquillada, massa pentinada i massa cridanera. Però vet aquí que aquesta és la cunyada de ma mare i jo, ja en tinc una de pròpia.Quina manera més dura d'iniciar-se a la maduresa. Per tant cal redefinir el concepte.

Cunyada: noia de 30 anys, prima, poc pentinada, poc comunicativa, poc tot i massa... Grisa! (però alhora, no ens deixen enganyar, alguna cosa em diu, em deia i em dirà sempre que no és massa de fiar). Us posaria en antecedents, però seria massa llarg.

El cas és que no puc seguir malgastant energies d'aquesta manera, per tant el meu propòsit aquest 2010 és mirar de ser positiva i veure en la meva cunyada un aspecte positiu (encara que només sigui un!) cada vegada que ens veiem. De moment i com a mostra de la meva bona voluntat diré en favor seu que...

...

Bé, l'any 2010 no comença fins d'aquí a unes hores... No cal forçar la màquina.

Però a partir de les 12:01 patam... començaré a veure-hi clar (si no vaig més borratxa que ara) i per fi descobriré, després de més d'un any, algun aspecte encomiable d'aquesta bona noia (perdó, crec que arrojaré... és el cava, eh?) Així doncs, i després d'haver fet públic aquest compromís i comprometent-me a informar-vos degudament dels meus progressos us desitjo, de veritat:

11 comentaris:

Striper ha dit...

Sigui com sigui feliç 2010 un peto.

Tirai ha dit...

Impossible!! Les cunyades no cauen mai bé! A mi, tot just ara, després de.... buf.... massa anys... em comença a caure bé la meva cunyada. Perdó, he dit cunyada? volia dir EX-cunyada. No cal que digui perquè, oi?
Feliç 2010!

joanfer ha dit...

Jo, com que no tinc cunyada (ni en tindré, previsiblement), de moment no pateixo... ;P

Sigui com sigui, que tots els teus propòsits arribin a bon port. Molt bon any i dècada nova! ;)

blocaire invisible ha dit...

Bon propòsit. Tot i que si ja no us caieu bé des d'un principi...Vaig a fer le mateix que tu, obrir-me una ampolla de vi, i acabar pet. Un petó. I Bona any!

Jordi Casanovas ha dit...

demà al dinar, de moment, aboca-li el cava al damunt com aquell qui no vol. És una bona manera de trencar el gel.

Bon any

Laia ha dit...

Vols dir que és possible o que cal? No ho sé, pots intentar trobar-li coses bones i no ser tan "crítica", però d'aquí a que et caigui bé... hi va un tros. Trobo que és un propòsit massa complicat! Ànims noia!!

XeXu ha dit...

Suposo que, mig torrada com estaves, aquest propòsit no era més que la típica fase d'exaltació de l'amistat que tots tenim quan bevem, i que a hores d'ara ja se t'haurà passat.

No sé què deu pensar elteurei d'aquest post...

Ho aconsegueixis o no, que tinguis un bon any, que això no te l'ha d'espatllar, no?

El veí de dalt ha dit...

És la germana del teu manso? O la mansa del teu germà? Sí és el primer cas, hauràs de "tragar" com sigui. Si és el segon, no és tan greu.

Núr ha dit...

Clar! No havia caigut en la segona opció que comenta el veí i no acabava d'entendre que de sobte volguessis tenir bona relació amb la teva cunyada, tenint en compte que tu i elteurei fa temps que aneu, no?

Si és la parella del teu germà... que l'has de veure gaire sovint? No cal que us feu pas amigues... i més si no vius a casa!!

Realment, dia rere dia m'adono de la tremendíssima sort que arribo a tenir amb el meu sogre, la meva sogra i la meva cunyada!!! (i que ningú no hi busqui ironia, és la pura veritat!)

Ànims, Tarambana!

Josep B. ha dit...

Això dels parents antigament dit polítics (cunyats, cunyades i sogres) és un dels recursos més traginats dels sainets i els relats eròtics.

Però la realitat és què el cas dels cunyats/cunyades és una mica especial.

Els sogres acostumen a ser de la quinta dels pares, així doncs acostumem a donar-los aquell punt d'autoritat per antiguitat que no tots mereixen.

Els cunyats/cunyades acostumen a tenir edats similars i poden arribar a caure molt bé o molt malament, sense possibilitat de mitges tintes.

En el cas del mateix sexe d'hom poden arribar a ser el teu millor amic/amiga o bé aquell barrut/bruixa.

En el cas de ser de l'altre sexe poden arribar a ser, passat el temps, el personatge principal dels somnis libidinosos o dels malson més esgarrifosos, aquells dels que no trobes manera de despertar.

El canvi d'estat de bo cap a dolent és factible i pot passar en un instant, el canvi de dolent cap a bo és una feina feixuga, voluntariosa i sovint estèril.

Ho sento, si no et cau be la teva cunyada el tens difícil per que canvií la cosa.

Viu i llegeix ha dit...

Una bona amiga sempre dieia que hem vingut a aquest món a patir els cunyats...o sigui que a tragar com tothom.
bon any