Són les 8 del matí, em passejo amb un potet de pipi al bolso i la panxa ben buida.
Tinc gana, molta gana i un cotxe gairebé m'atropella al travessar un carrer.
Fent escala pels carrers de la ciutat, zig-zag-zig-zag, gairebé em perdo i he de tornar enrere.
Però ric, ric molt.
(Per cert, són imaginacins meves o ara al goear et colen anuncis! Quina vergonya, que em tornin els diners! S'han perdut els valors! Voslatres feu veure que no sentiu això del Red Bull... i llestos)
4 comentaris:
Ooooooooh, aquesta cançó m'encanta! Hauries de veure'm cantar-la al cotxe amb la nena dormint (o morint-se de vergonya) al seient de darrera, jejeje!
El disc de "Bed&Breakfast"és molt gran, molt.
Cada vegada em semblen més simpàtics aquests Amics de les Arts. Però no em digueu que s'assemblen als Manel, si us plau, que no els vull agafar mania.
El potet de pipi ha arribat a bon port?
sort que no has posat la de bed & breakfast que no m'agrada gens tot i les coincidències
Jo seré més escatològica. Un dia vaig anar a fe anàlisis i duia 4potets amb una cosa més, com ho diria? jiji
A part de que m'agraden els amics de les arts el trobo guapots
Publica un comentari a l'entrada