"Bon diiiiia... va, les bates... aneu entrant..."
"I la Cristina?" em pregunta un tap de bassa de P4.
"Ara us ho explico"
Van entrant, es posen la bata, s'asseuen, parlen, s'aixequen i finalment seuen.
"Bon diiiiiiia..." dic jo
"Bon diiiiiia rossinyols" em contesten ells. A vegades topar-se amb la realitat de P4 és xocant.
"Bon diiiiia rossinyols!" dic jo amb aquets to que fem les mestres.
"On és la Cristina?" Per què jo no sóc la Cristina és evident.
"Mireu, la Cristina avui no pot venir..."
"Perquè està malalta" salta un.
"No, no està malalta. Però havia de fer un encàrrec molt molt important i no pot venir , vindrà més tard"
"A treballar." diu l'Oriol.
"A treballar, Oriol?"
"Ha anat a treballar." Em temo molt que hi ha algun concepte que aquest nen no té clar.
"Però si la Cristina treballa aquí!" Dic jo "Què us penseu que ve fer sinó?"
Silenci,.
"La Cristina treballa aquí i jo també, i tots els mestres"
"No tu treballes allà" l'Oriol senyala un punt i si el seu dit fos un làser travesseria les parets i senyalaria el meu despatx.
"Treballo al despatx, però treballo a l'escola, amb els nens més grans"
"La meva germana és gran"
"La meva fa 4t"
"El meu germà, eh, fa 2n"
"Jo tinc un germanet petit".
Veig que no he sabut acotar prou el tema, aniré a temes més concrets.
"Ep! Rossinyols! Qui és l'escarregat del temps?"
"Avui s'han de canviar encarregats!"
Coi, realment això serà molt dur.
"Anirem al gimnàs?"
"Farem psicomoticitrat?"
"Mira, porto vambes noves"
Bufff...
14 comentaris:
me ha hecho mucha gracia... ojalá mis días empezaran con un "Bon diiiiia rossinyols!" en "tono maestra" jajajaj Un besazo!!
Simpatiquíssim relat!
I déu n'hi do la diferència. Jo, quan entro a classe, normalment dic "Booooon diaaa... Voleu fer silenci i seure d'una vegada, si us plau? (comencem bé el matí... aisss).
Si jo entrés a classe i digues "bondiiiiiiia rossinyols!", la meva classe s'hauria acabat de la pixera de riure que es fotarien.
Com pots deduïr, els meus són de l'ESO... ;P
Bufff...??
Perquè??
Que bufarem avui?
i què bufarem?
I demà, vindrà la Cristina o tornarà anar a treballar?
Boníssim!
I no em diguis que no, la seva lògica és perfecta! a mi m'encanta... i també bufaria!
Petons!
ja se sap, la gent va a treballar, els mestres aneu al cole....
Es que els nens som la repera!!!
Hehehe, per fi s'ha descobert el pastís, els nens són molt espavilats i saben que la vidorra que es pega la seva profe Cristina no pot ser treballar de cap manera, i que algun dia hi havia d'anar!
Ei, que és broma, eh, no ferim sensibilitats, ara. Però m'ha fet molta gràcia. Amb 4 anys són moníssims. Però una estoneta només, eh?
La meva neboda de quatre anys, tan mooona!! diu que no li agrada anar a "psico" i que voldria ser la "sinerita".
- La què? li dic estranyada...
- La Si-ne-ri-ta!
Al cap de 10 anys... com canvien!!
Si és que es pensen que estàs allà davant d'ells perquè t'encanta!!
si fins i tot els més petits no ho tenen clar si els/les mestres treballeu o no... ;)
Simpàtica, molt simpàtica, la reproducció dels fets. Però encara més simpàtics, molt més simpàtics, els nens.
Amb quatre anys tenen una lògica estricta, la meva filla (també de P4) ha invitat un company de classe perquè vingui a casa, a Catalunya.
Són genials
Jejejeje, ja saps com t'entenc, i podria repetir converses...
Avui ha sigut un xou, t'jo juro!
Què bons! Rossinyols!
Per cert, a un post anterior parles de la cura de les dents i els aparells, duc aparells, buaaaa, i no saps la feinada que donen. Per sort, em queden pocs mesos...Ni vegis com em miren els nens...
hahaha! ostres... que et diguin que no fots res....!!!
A mi de vegades em fan perdre els nervis quan els hi expliques alguna cosa el millor que saps i no la comprenen però... bé, no sé, després els trobo tots força tendres i força innocents...
Si sabessin els nens la feina que comporta dur una classe! Hahahaha
"Anna, tu vas a classe a passar-t'ho bé, i si t'ho passes bé, això no és fer feina" :P
Publica un comentari a l'entrada