L'agulla del rellotge marca les vuit. Surto de l'escola amb la bossa de Tai Txi en una mà: faig tard, mitja hora tard. Ja no cal que hi vagi.
Són les vuit. He començat a treballar a les vuit. El rellotge ha fet la volta. Jo he fet la volta.
De vuit a vuit, amb una hora per dinar.
La primera hora sempre és igual: muntar substitucions, mirar que les ja previstes quadrin, recordar alguna cosa a algun mestre... i esperar a que s'obrin les portes, els nens entrin i veure que l'engranatge funciona. Tothom al seu lloc: mestres i nens.
Normalment, quan m'assec al despatx, a les 9 tocades, P. ja m'ha omplert el correu d'emails varis, la majoria dels quals no em llegeixo mai. Ràpidament, visito aquesta pàgina, aquesta, aquesta, aquesta altra, aquesta altra i una sobre Currículum i innovació que ara no recordo, tinc els links a la feina.
MB. em ve a veure, ens entenem, tenim estils diferent però a nivell d'estructura mental ens movem de manera coordinada. Jo sé que farà puntualment el què li demano i ella sap que jo faré el mateix.
Esmorzo mig al despatx, mig al passadís, mig al patí. Parlant amb un i altre.
Avui he decidit posar-me a fer el Pla de Formació 2010-2014, m'agrada fer documents, em fa mandra però quan m'hi poso hi disfruto. Evidentment el telèfon sona un parell de vegades i a quarts de 12, F. entre com una fura al despatx queixant-se. Si, si, si... ja ho diré no pot ser, tens raó, ho hem de parlar...
A les 12 D., m'informa de quatre coses que m'apunto a l'agenda. Què faria jo sense l'agenda?
Avui no hi ha el dire, i puc treballar tranquil·la, la 1 es fa ràpidament i comencem les reunions d'avaluació. L'escola és gran, cal començar amb temps, d'aquí res som a setmana santa.
Dino a casa la mare i parlem de color de parets i de les Lays Gourmet.
A tres quarts de 3 arribo a l'escola, recordo que no he avaluat algun grup a qui faig classe i tan ràpid com puc penjo les meves notes a la xarxa. A quarts de 4 m'asseguro que la substitució de Cicle Superior vagi bé. A les 4 passo un esbós del Pla de Formació a MB, que entre classe i classe em comenta quatre coses d'educació especial.
A quarts de 5 reviso el correu, que torna a estar ple fins dalt, marco algun missatge com a no llegit i, quan són tres quarts, rebo l'estudiant austríaca d'Erasmus, de nom impronunciable.
A 1 quart de 6 comencem la reunió de l'equip directiu i personal no docent, per tal de polir alguns aspectes sobre gestió energètica del centre i sostenibilitat. A les 6 arriben els pares que trimestralment es reuneixen amb nosaltres per planificar alguns aspectes.
I el rellotge es va movent i va donant la volta.
Quan surto les botigues ja tanquen.
Són les vuit. He començat a treballar a les vuit. El rellotge ha fet la volta. Jo he fet la volta.
De vuit a vuit, amb una hora per dinar.
La primera hora sempre és igual: muntar substitucions, mirar que les ja previstes quadrin, recordar alguna cosa a algun mestre... i esperar a que s'obrin les portes, els nens entrin i veure que l'engranatge funciona. Tothom al seu lloc: mestres i nens.
Normalment, quan m'assec al despatx, a les 9 tocades, P. ja m'ha omplert el correu d'emails varis, la majoria dels quals no em llegeixo mai. Ràpidament, visito aquesta pàgina, aquesta, aquesta, aquesta altra, aquesta altra i una sobre Currículum i innovació que ara no recordo, tinc els links a la feina.
MB. em ve a veure, ens entenem, tenim estils diferent però a nivell d'estructura mental ens movem de manera coordinada. Jo sé que farà puntualment el què li demano i ella sap que jo faré el mateix.
Esmorzo mig al despatx, mig al passadís, mig al patí. Parlant amb un i altre.
Avui he decidit posar-me a fer el Pla de Formació 2010-2014, m'agrada fer documents, em fa mandra però quan m'hi poso hi disfruto. Evidentment el telèfon sona un parell de vegades i a quarts de 12, F. entre com una fura al despatx queixant-se. Si, si, si... ja ho diré no pot ser, tens raó, ho hem de parlar...
A les 12 D., m'informa de quatre coses que m'apunto a l'agenda. Què faria jo sense l'agenda?
Avui no hi ha el dire, i puc treballar tranquil·la, la 1 es fa ràpidament i comencem les reunions d'avaluació. L'escola és gran, cal començar amb temps, d'aquí res som a setmana santa.
Dino a casa la mare i parlem de color de parets i de les Lays Gourmet.
A tres quarts de 3 arribo a l'escola, recordo que no he avaluat algun grup a qui faig classe i tan ràpid com puc penjo les meves notes a la xarxa. A quarts de 4 m'asseguro que la substitució de Cicle Superior vagi bé. A les 4 passo un esbós del Pla de Formació a MB, que entre classe i classe em comenta quatre coses d'educació especial.
A quarts de 5 reviso el correu, que torna a estar ple fins dalt, marco algun missatge com a no llegit i, quan són tres quarts, rebo l'estudiant austríaca d'Erasmus, de nom impronunciable.
A 1 quart de 6 comencem la reunió de l'equip directiu i personal no docent, per tal de polir alguns aspectes sobre gestió energètica del centre i sostenibilitat. A les 6 arriben els pares que trimestralment es reuneixen amb nosaltres per planificar alguns aspectes.
I el rellotge es va movent i va donant la volta.
Quan surto les botigues ja tanquen.
4 comentaris:
I després hem de sentir que si treballem de p... mare, que si tenim més vacances que ningú... I la de vegades que hem hagut de fer això, sense comptar la feina que després ens portem a casa.
Tot i així, jo no sé tu, però malgrat tot, si hi hagués una altra vida, escolliria la mateixa professió... ;)
Bufa! quina jornada.
Avui la meva també ha sigut llarga però per sort no és sempre així.
Jornada de 8 a 3. Dinar.Netejar habitació que el pintor ha pintat de balu pastel, A les 19,15 Consell escolar a l'escola ( jo per part de l'AMPA).A les 21,15 arribo a casa. Truita de patates i orada al vapor. Ara m'assec a llegir-te i veig que les busques del rellotge no paren...
Bona nit Anna. Feu una bona feina, els docents i et felicito :)
Això no deu ser allò que diuen a l'anunci dels donuts d'un dia rodó, oi? Perquè si és això prefereixo menjar-me un croissant...
Per seguir aquest ritme fins els 67 cal més d'una Micebrina amb Ginseng al dia.
Després ens diuen, segurament des dels EUA, que cal autoimposar-se una cultura de l'slow. Ja ens agradaria, ja!
Publica un comentari a l'entrada