L'all i oli de la Sampietro

La Mercè Sampietro em crida al passar just davant la plaça. La Mercè Sampietro no es diu Mercè Sampietro i no és actriu, però sempre m’hi ha fet pensar. Que la Mercè Sampietro em cridi davant la plaça, tota empolainada i ben posada com només pot anar ella, no és casualitat.

“Que heu pujat?”

“No, nosaltres no, vam sortit fora” dic jo

“Saps què em va passar?” em comença a explicar la Sampietro amb aquells ullets blaus.

Miro que no se m’escapi el riure, perquè ja sé la història, però explicada per tercers, per tant estic delerosa que la mateixa Sampietro amb tot el seu savoire-faire me l’expliqui:

“Resulta que havia quedat per anar amb raquetes amb la teva mare”

“Si, si” Faig jo.

“La nit abans els... saps qui són els...” i em diu un nom que jo no he sentit mai “si home, els amos de la...” i em diu un negoci que s’intueix que mou molt diners “els coneixes?”

Li dic que si, tot i que no n’he sentit parlar mai, em fa molta mandra aquesta conversa de “si segur que saps qui són, són els germans de, que la seva tieta es, que viu al costat de” Per tant, si que els conec.

“Doncs són veïns meus i a la nit ens van convidar a carn a la brasa i, no sé què vaig fer... que vaig menjar taaaaaaaaaaant all i oli que l’endemà em trobava fatal. Mira, que no vaig poder fer la sortida”

“Aaaaah, es clar...” Si ella sabés com “han sucat pa” a aquest all i oli alguns aquest cap de setmana...

“I, tu on has anat?”

“A Londres!” dic jo somrient i exultant encara amb l’energia de les vacances intacte.

“Oh! M’encanta!”

Puc dir poca cosa, perquè automàticament m’explica les vegades que ella ha anat a Londres i em comenta que una coneguda seva hi viu i sovint la va a veure, “Això si” afegeix “a mi em falla l’idioma”.

“Si, és clar”.

“Això si que em fa il·lusió”

El què?, penso jo, que jo hagi anat a Londres, no ho entenc. Tampoc entenc que la Sampietro hagi fet servir l‘excusa de l’all i oli, per no aixecar-se d’hora, una bona ressaca hagués provocat menys comentaris.