dimarts, de maig 18

Accions

Avui he hagut de dur a terme una acció dràstica, d'aquelles que no t'agraden, que saps que no hauries de fer, però d'altra banda no et queda cap altre remei.

Segur que molts em direu que no hagués hagut d'actuar d'aquesta manera, potser fins i tot em renyareu, em direu que és lleig i, fins i tot, em recriminareu que tingui el mal gust d'explicar-ho en un post. Però a la vida, tots passem per moments ens que ens agradi o no hem de prendre mesures dràstiques que no tenen marxa enrere. Mesures poc populars, mesures que sabem que no són bones, mesures que un cop preses ens creen un cert malestar.

Però, som adults i hem de fer front als fets. Així, que avui jo amb 30 anys d'edat i creient que ja havia superat aquesta etapa de la meva vida m'he vist obligada a... rebentar-me un gra!

Perdó, perdó, perdó! Nohofaréméshoprometo! Em sento avergonyida, però és que poster tenia alguna altra alternativa, eh? eh? eh? (Cara de bona nena, mama no em renyis)

9 comentaris:

òscar ha dit...

Noooooooooooooooo ... espongetes Clearasil!

Al menys a la tele explcaven que eren oli en un llum.

zel ha dit...

Nenaaaaaaaaaaaa, que hi ha d'altres remeis, jollons, espongetes? no, tovalloletes d'eritricina, jeje, en tinc un de 17 i un de 23, es nota, oi?

XeXu ha dit...

Però que m'estàs dient, que alteurei no li petes els granets de l'esquena i viceversa? Quina mena de parella sou, vosaltres??

DooMMasteR ha dit...

AAAARRRRRRRGGG! M'ho he imaginat tot!! :P

Gabriel ha dit...

Hi ha moments a la vida que determinades accions dràstiques són alliberadores. Una salutació!

Núr ha dit...

Gràcies, Tarambana, per sortir de l'armari!! Això m'ajudarà a reconèixer a mi la meva condició... ains...

Deixa'm dir-te, però, que aquest sentiment de culpa ve per l'educació rebuda des que érem petits! Si ens haguessin dit que els grans de la fase de l'adolescència no s'acaben quan s'acaba l'adolescència, sinó que més tard te'n poden continuar sortint, no ens sentiríem tan culpables de dur marques pubertoses a la cara! Com a mestra, ara tens una nova missió: informar les criatures d'aquesta mentida que ha durant tantes dècades!

...ioi!!!!

joanfer ha dit...

Només començant a llegir, ja em veia venir que tindria un final explosiu... ostres, però no tant!! ;P

Emily ha dit...

Recolzo la iniciativa, jaja. Jo sóc més gran que tu i encara ho faig. Molt bona la sortida d'armari que deien per aqui dalt.

Jordi Casanovas ha dit...

ara t'hi quedarà un senyal dona!