No puc evitar pensar, què deu passar ara en el despatx que ja no és meu. No sé quan tardaré a deixar de ser cap d'estudis, no sé quan tardaré a sentir-me lliure... Que abstracte que és la paraula liure.
Aquestes últimes setmanes han estat una bogeria, una bogeria de feina i de maldecaps... el càrrec
semblava no acabar-se mai i el tancament del curs i la direcció semblava no poguer-se fer mai efectiu. Tenia moltes ganes de deixar les claus i entrar en una classe amb taules baixes i 2 suros, una classe amb pinzells mig bruts i llibres masssa llegits.
Tinc una treva de 48 hores, una maleta per fer i 15 dies fora de casa. Sola, que sola em sentiré després que el brogit del meu cap hagi parat.
Només espero la tornada. La meva tornada.
Aquestes últimes setmanes han estat una bogeria, una bogeria de feina i de maldecaps... el càrrec
semblava no acabar-se mai i el tancament del curs i la direcció semblava no poguer-se fer mai efectiu. Tenia moltes ganes de deixar les claus i entrar en una classe amb taules baixes i 2 suros, una classe amb pinzells mig bruts i llibres masssa llegits.
Tinc una treva de 48 hores, una maleta per fer i 15 dies fora de casa. Sola, que sola em sentiré després que el brogit del meu cap hagi parat.
Només espero la tornada. La meva tornada.
4 comentaris:
No t'has de sentir sola, has de gaudir d'aquesta tranquil·litat!
Jo també hauria de començar a pensar de fer la maleta... Quina mandra!
Gaudeix d'aquests dies, que te'ls has ben guanyat. Acostuma't aviat a la tranquil·litat per aprofitar el màxim de dies. I torna, torna aviat.
I tot i així és molt probable que el curs vinent la teva feina sigui mossegar-te els llavis per no dir a qui et substitueixi què faries per por que no soni a "què has de fer". Ho dic per pròpia experiència.
Aprofita els dies! Bones vaca-cions, Tarambana! Muuuuuuuuuuuuuuuuu!!!
Publica un comentari a l'entrada