"Les abelles i les avispes no són iguals."
Em diu M, M també sustenta la teoria que les avispes i les avelles són tontes, perquè et piquen i es moren, mirat fredament té raó, l'evolució pròpia de l'espècie ja els hagués hagut de fer aprendre que picar a les persones els portaria a la mort.
M m'explica que les punxes de les abelles es queden clavades a la pell, si li preguntes on més concretament la resposta és evident, al braç. I t'ho senyala amb el dit. Diu també que les punxes s'han de treure, i que ell una vegada li va passar.
"Ah, si?"
És clar, i va agafar la punxa i li va tornar a enganxar a l'abella.
"Si home! Amb cola? No em prenguis el pèl"
"No amb cola, no, amb celo" I fa el gesto d'enrotllar celo al voltant d'una cosa imaginaria.
I després l'abella va viure.
De tota manera, també us he de dir que les abelles mortes no cal que les llencis a les escombraries. Les pots enterrar.
La ciència infantil és fascinant.
5 comentaris:
No te'n fotis, aquest nen ha aconseguit una cosa que crec que ningú no deu haver fet. És el principi de la medicina de les abelles. En un futur serà carrera, al loro!
Ohh! Quina anècdota més graciosa! El xiquet estaria per menjar-se'l! :D
Ah! i el XeXu té raó...molt d'ull amb aquest xiquet!
Quin nen més avispat!
I el fang? Tot un clàssic el remei del fang a sobre la picada per a "curar-la"... quins records d'infant... i quin mal que feia!!
Aquest nen arribarà lluny!
Publica un comentari a l'entrada