dilluns, d’octubre 25

Les 7 de la tarda

Em deixo véncer per la son. Miro les agulles del rellotge. 3 quarts de 7, a les 7 m'aixeco. Noto el pes de Middlesex el pit i intueixo com es mou a cada respiració meva. A fora els nens juguen i jo lluito per no dormir profundament. A les 7 m'aixeco. Els ulls em pesen cada vegada que obro els ulls i l'agulla avança. A les 7 m'aixeco. Seguiré llegint llavors, vull acabar-lo. Si dormo ara, no dormiré a la nit. Impossible, tinc tanta son que m'adormiré de seguida a la nit. A les 7 m'aixeco.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo m'he estirat una estona en tornar de la feina, i sobre les 19h m'he aixecat. No té res de dolent fer una migdiadeta tardana, no? Bé, si ets a la feina, sí, és clar.

Pandora ha dit...

Jo últimament m'adormo per tots els racons...estic molt cansada (suposo que el canvi de temps i la dieta) i és clar, és que el ritmet que portem no és per menys. Mira si el cos t'ho demana, tampoc és tan greu! T'ho diu una marmota!!! ;-)

Carme ha dit...

No, no, no té res de dolent... trobo que feu bé els que feu migdiada, tardana o no... però a mi em fa una ràbia que em passi! Adormir-me llegint! No això no em pot passar a mi, quina ràbia! :)

Missis ha dit...

Eps! Ja t'has llevat?

Jo a vegades vegeto davant l'ordinador a la feina, especialment després de dinar... mmm s'hi està de bé!

Zincpiritione ha dit...

Totes les hores són bones, quan es tracta de fer una capcinada! (quina paraula més xula que m'ha sortit, no?) :P