A un pas de la convocatòria de concurs de trasllats he de començar a pensar què faré l'any vinent.
Ara farà ja 5 anys que sóc a l'escola, els dos últims com a cap d'estudis, m'han donat una visió molt clara i alhora molt crítica del què està passant amb l'equip directiu actual. Quedar-me en aquesta escola no em faria res, però no a qualsevol preu. En aquests moments sóc una persona relativament ben valorada pel claustre, el càrrec anterior m'ha donat una visió àmplia i he perdut la por a parlar i a opinar, i alhora m'ha donat coneixement del funcionament de l'escola pública, cosa que fa que alguns arguments de la directiva actual no em convencin en absolut perquè el sé falsos o plens d'interessos. Estic bé a l'escola, però si em quedo, quin preu hauré de pagar? Em condemnaran a ser l'especialista d'anglès o em deixaran seguir sent tutora que és la meva passió?
L'escola pública està en un moment molt fràgil, a tots els nivells i les noves polítiques educatives, el fantàstic Decret d'Autonomia dels Centres, no ajuden a crear la confiança que els mestres necessitem. Tots els polítics, ara que venen les eleccions, parlen de les 3 M, Mestres, Metges i Mossos. Us puc assegurar que alhora de la veritat s'obliden de les problemàtiques reals de les aules i dels hospitals tan bon punt s'han fet la fotografia. I nosaltres eduquem i guarim la societat actual i la del futur. Però estem sols, diguin el què diguin estem sols.
5 comentaris:
Anna et felicito, per aquest post tan realista. Sigui el que sigui el camí que emprenguis et desitjo molta sort.
el que compta no és el que feu o el que rebin els alumnes, el que compta són les estadístiques i que no falti cap paper. i sempre hauràs de comptar amb "elements" més interessats en els seus cv o en els seus tripijocs, o sigui que hauràs de decidir acceptant-ho. ànims!
Ui la política i els polítics....fa anys que no saben ni el que és una escola! si creus que has de demanar un trasllat fes-ho potser tens la sort de trobar-te uns nous companys , una altra manera de fer...sort!
Tarambana, tens tota la raó. Estic ben fart de sentir la lletania de les tres M cada cop que venen eleccions. Ho diuen perquè toca i sense solta ni volta.
Reflexiona tranquil·lament i encara el futur amb optimisme!
I aquest no és un motiu de més per seguir lluitant? Sí, és clar, és fàcil de dir quan no sóc jo qui m'hi he d'enfrontar. Però si tu creus en el que fas, l'únic que pots fer és lluitar perquè ho puguis seguir fent, i fer-ho tant bé com sàpigues. Les coses que no depenguin de tu... poc les podràs canviar. Però potser pots canviar més de les que creus, almenys en el teu entorn.
Publica un comentari a l'entrada