El dijous ha arribat misericordiós i m'ha perdonat la vida, que el dilluns havia condemnat. Deixant enrere el meu Gólgota personal, que sempre és allà i que m'hi catapulta la impotència de la tutoria o la tristesa de l'abscència o les hormones o el cansament, m'adono que, com aquell qui diu, ja és divendres.
Avui que encara no és divendres, m'alegro d'haver sobreviscut a la setmana, i em sento tonta per haver-me deixat véncer per tres miserables dies. Davant meu en tinc quatre, i només penso en somriure.
5 comentaris:
Així m'agrada, ben dit...jo també ja veig el final a prop i a més han predit un temps esplèndid....tot ha estat culta de les "altes pressions" que ens han afectat a tots! Ànims doncs pels 4 que vénen i per tots els que han de venir!
Qui més qui menys es deixa vèncer per la muntanya que és escalar una setmana. Per sort, encara que se'ns facin llargues, les setmanes sempre duren el mateix. I aquesta ja s'ha fos.
Bé Anna bé! Somriu amb força!... i no t'oblidis d'intentar fer-ho el proper dilluns!
Com diguem per ací:
Puè si! A toca disfrutar! Acaba de passar bé la setmana! Jo demà torne cap a casa, que València aclapara una miqueta.
A disfrutar i somriure, que tinc la sensació de que se't dóna bé.
Va, que ja som divendresssss: faves tendressssssss!!!!!!!!!
Oi lai lai, la masovera, la masoveeeeeera! Ara se m'ha enganxat la cançoneta!
Publica un comentari a l'entrada