Crònica d'un ajornament via sms

"Perdoneu, pro havíem quedat el 29, oi? Es q ara no ho tinc clar, i parlant d dinars i coses varies ma vingut al cap. Fins daqi re!" 

Escric a mig dinar fa un parell de dies, per poder quedar per un altre dinar.

"No en tinc ni idea, no sabia q haviem concretat data"

"Jo se q era a NOMDEPOBLE a les 12, horari infantil, dinar encarregat a botiga. Creia q era el 29, pro confirmava"

"Doncs a mi na mha dit res, No crec q mu pugui combinar x venir. Petons"

"A nos tmb ens va just, ara som fora, dm ho tinc ple, el 29 he de ser a NOMDEPOBLE a les 5:30 i dij tinc dinar a bcn. La truco i ho ajurnem?"

"Per mi si, ja em diràs"

Intento trucar dues vegades. 

"Nena estàs ilcalitzable, a la X i a mi no ens va massa b qdar, deiem de deixaru x + endavant, q ara nem de bolit. Jo ara soc fora, quan pugui et truco. un pt"

"Stava canviant bolquers i no he sentit tel. Be doncs ja em direu quan us va be, petons"

"No si posa, li he enviat un sms dientli el q, i de qdar + endavant. Records"

Em penso, que no diria cap mentida si digués que de les tres, dues de nosaltres, no quedar ja ens anava bé, que de fet, quan s'envia un email proposant una trobada a certa distància, imposant hora i menu, el fet de no haver triar cap de les dues dates possibles i al menys de 48 hores de passar plana al calendari, és senyal que quedar, potser no era tan bona idea.

Tampoc mentiria si dic, que a mi si s'havia de quedar m'anava molt millor el 29 i sabent que no hi havia res concretat, vaig enviar un sms premeditat. El que no m'esperava és que la cosa s'ajornés i acabés tan arrodonida, ni  tampoc que jo acabés saltant a l'antiga habitació delmeurei, a casa els sogres, mentre cantava una mena de nadala, en versió cant indi davant la mirada estupefacte delmeurei, davant la qual cosa només podia respondre: Si, ja ho sé, les dones podem ser terribles.