Una taronja és una d'aquelles fruites desagraïdes de menjar. Sempre acabes amb els dits ben molls i sense saber ben bé com menjar-te-la. És una d'aquelles fruites, per tant, que evites de menjar quan no hi ha confiança a taula, la típica fruita que no menges davant del novio, ni davant dels sogres, ni en general davant ningú que no sigui de casa.
Per tant, és molt normal que després de 4 anys de relació i 2 de convivència, ahir, ben fluixet al lavabo dels sogres, li digués almeurei:
"Avui, he fet una cosa davant teu que encara no havia fet mai!"
A veure, no em mal interpreteu, no és que hagi deixat de menjar taronges aquests últims quatre anys, però senzillament, a casa ma mare, quan arribo amb mitja hora per dinar, ella ja em té el bol de fruita ben neta, pelada i tallada i a casa, sovint hi ha aquesta conversa:
"Em penso que només faré taronja, hem dinat tant..."
"Ah, potser jo també..." contesto com desganada.
"Vols que te la prepari?"
Jo faig el sorneguer, però com negar-me a una oferta tan cavallerosa?
Ahir, però, havent arribat a una maduresa insòlita en mi (i crec que totalment passatgera), quan la meva sogra va posar el bol de fruita a taula, no em vaig poder resistir a agafar-ne una i menjar-me-la. La veritat, és que vaig pelar-la amb gran destresa, els dos talls escapçant els laterals, els talls transversals i finalment desgrillar-la. No problem, baby. Ara, bé, el problema va venir quan la meva sogra també en va agafar una i se la va menjar tota amb forquilla i ganivet. Però, ja era massa tard, jo ja duia els dits ben pringats i engolia grills deliciosos de taronja. Com es menja, això? Metafòricament parlant, vull dir!
Tornant a la conversa del lavabo, elmeurei no se n'havia adonat que durant quatre anys jo havia sobreviscut sense pelar cap taronja, davant seu. (Perquè en alguna altra ocasió si que m'he vist obligada a fer front a aquesta fruita).
"Doncs ho has fet molt bé, eh?"
"Oi, que sóc mona?"
"Moníssima..."
"Però, potser he quedat una mica malament, la teva mare ha fet servir forquilla i ganivet tota l'estona."
"Però, potser he quedat una mica malament, la teva mare ha fet servir forquilla i ganivet tota l'estona."
"No, si... normalment ho fa amb els dits, de fet, avui m'ha estranyat que ho fes amb forquilla i ganivet."
Buff! És un consol saber que no sóc la única que avui ha fet un esforç!
_________________________
The in-laws: en anglès el conjunt de membres de la família de la teva parella, la família política. (Mother-in-law, father-in-law, brother-in-law...)
Post escrit amb el vist i plau delmeurei.
7 comentaris:
jajaja! La veritat és que mai m'havia plantejat menjar-me o no menjar-me una taronja segons qui tinc davant, en canvi, si que m'ha passat alguna vegada amb les gambes que pringuen els dits però que són complicades amb coberts!
Lo important és haver superat el repte i descobrir que la sogra al final no és tan fina com sembla, i espero que el proper any les dues us pogueu embrutar els dits de taronja juntes!
Jo amb les gambes no tinc massa problemes, veus? N'hi ha alguna que a vegades es resisteix però me'n surto!
Si no t'ho hagués dit elteurei, ja t'ho diria jo que la teva sogra segur que, en la intimitat de casa seva, menja les taronges amb les mans i embrutant-se tots els dits. O és que et penses que també menja les pizzes amb forquilla i ganivet quan no la mira ningú?
ui! no calen tants miraments, hi ha coses que no només està permés menjar-se-les amb els dits, sinó que CAL fer-ho! ;P
PEL MEU GUST NO TE RES A VEURE UNA TARONJA MENJADA AMB FORQUILLA I GANIVET AMB UNA DE PELADA NORMALMENT I MENJADA AMB ELS DITS. ÉS MOLT MÉS BONA!
LA TEVA SOGR VOL QUEDAR BÉ DAVANT TEU... :)
Sí, sempre amb els dits i acompanyada d'una torrada sucada amb oli, és boníssim.
Salut!!!
jo voto pels dits que és més sa ( si tens les mans netes és clar) molt bona aquesta....amor, confiança i taronges! afortunada que ets!
Publica un comentari a l'entrada