dilluns, d’abril 11

Quan deixo d'escriure al bloc

Quan deixo d'escriure al bloc no faig res d'especial, segueixo amb la meva vida, potser més intensament que quan tinc temps per asseure'm i teclejar. O potser a l'inrevés, perquè potser quan deixo d'escriure al bloc em venç la mandra o el cansament. 

Quan deixo d'escriure al bloc, m'adono que escriure un bloc és ben poca cosa, almenys escriure el meu bloc.  Però sempre hi acabo tornant, potser perquè em fa d'eco, i això sempre va bé a l'ego - va deixeu-me fer un enllaç... i no m'ho tingueu en compte - i això, sempre va bé per l'ego.

Quan deixo d'escriure al bloc, m'adono que tinc moltes coses a dir, però que potser aquest no és el lloc on m'agradaria dir-les o escriure-les. Però no en tinc cap altre.

Quan deixo d'escriure al bloc, i algú em pregunta "que no escrius?" jo li responc: "ara no,  no en tinc ganes". Quan aquest algú és la meva germana, que em llegeix cada 15 dies, em preocupo i penso: "potser hauria de tornar".

Quan deixo d'escriure al bloc i m'hi poso, esforçant-me a acabar un post que es tituli "Quan deixo d'escriure al bloc" algú apareix per la porta i em diu: "que estàs fent el què em penso que estàs fent?" I, quan passa això, vol dir que més o menys se m'ha tornat a despertar el cuc però que és hora de deixar el bloc, fins al proper post.

6 comentaris:

El porquet ha dit...

Doncs t'ha sortit un post deliciós.

Jo crec que tens raó que un blog, en el fons és bon poca cosa, en el sentit que un dia pots oblidar-lo i au! seguir tranquil·lament amb la teva vida. Tens tota la raó i és una bona reflexió.

L'altra cosa és que n'hi ha alguns que sempre duem un cuquet d'inquietud a dins i aquest ens surt ja sigui en forma de blog, en forma de poesia, en forma de fotografia, de lectura compulsiva...

Així que el blog és una bona vàlvula d'escapament per aquest cuquet.

I segueix com fins ara. Escrivint quan et plagui i fent-ho d'aquesta forma genial.

XeXu ha dit...

Quan deixes d'escriure al blog, per aquí queda un buit i se't troba a faltar, t'ho diguem o no. Per això, quan tornes a escriure al blog, és una alegria poder tornar a llegir-te. Sempre ho fas dient les coses a la teva manera.

Laura ha dit...

hola!

yo entro todos los días para ver si escribes algo... me ayuda ver que lo actualizas a menudo porque me da la sensación de que estás más cerca, que sigue tu día a día y que sigue el mío... y la verdad es que si no escribes, lo hecho de menos...siempre abro la página esperando encontrar algo nuevo... ya ves, siempre pienso que te lo tengo que decir en persona y luego no encuentro la ocasión! De todas formas, entiendo que de vez en cuando desconectes, así que no te preocupes, es normal que tengas mil cosas en la cabeza.

Muchos besos desde los madriles!!

PD. Este "l'ego" no te lo puedes perder ;-)

http://maps.google.com/maps?hl=es&biw=1280&bih=705&um=1&ie=UTF-8&q=lego+new+york&fb=1&hq=lego&hnear=Nueva+York&cid=0,0,1885531347219082946&ei=bD6jTYTPPMrJhAenytCBBQ&sa=X&oi=local_result&ct=image&resnum=2&ved=0CCQQnwIwAQ

Nurieta ha dit...

nena !! portava tot un mes mirant cada dia , si escrivies algo...
aixi k aixo de 15 dies no es cert, eh wapa !!

El veí de dalt ha dit...

Ergo sum...

montse ha dit...

Quan es deixa d'escriure al bloc, és com tancar una casa, que al cap d'un temps necessita obrir-se per treure la pols i renovar l'aire.