Email

L’altre dia vaig escriure un email. Tots n’escrivim, n’esborrem, n’enviem, en contestem, movem a no desitjat, guardem a esborrany... tots tenim un email. Aquest email que vaig escriure i enviar era important. I, merda com de culpable em sentia al fer-ho. Per què? Perquè era jugar brut. No pas pel fet de demanar el què demanava, sinó pel fet de fer servir el medi escrit.

Un email es cola a la teva vida, lluny de la feina. S’obre mentre l’aigua de la mongeta tendra bull i el fill t’explica que li va al darrere la primera noia. Es llegeix malgrat no voler ser llegit i, es rellegeix una vegada i una altra. Perquè és allà, a la pantalla i saps què seguirà sent-hi sempre, encara que apaguis l'ordinador.

Un email com el que jo vaig enviar no s’envia. Perquè em feia guanyar la partida. Aquell email el vaig escriure com quan escric un post., un bon post. Sí, d’acord, el meu estil és discutible: els meus signes de puntuació, els meus i coma, i coma i, coma. Però no ho faig pas malament del tot i me’n vaig aprofitar. Després de fer servir la veu vaig donar el cop de gràcia amb un escrit. I, no sé si vaig fer bé, perquè jugo amb avantatge. I, això no és jugar net.