L’altre dia vaig escriure un email. Tots n’escrivim, n’esborrem, n’enviem, en contestem, movem a no desitjat, guardem a esborrany... tots tenim un email. Aquest email que vaig escriure i enviar era important. I, merda com de culpable em sentia al fer-ho. Per què? Perquè era jugar brut. No pas pel fet de demanar el què demanava, sinó pel fet de fer servir el medi escrit.
Un email es cola a la teva vida, lluny de la feina. S’obre mentre l’aigua de la mongeta tendra bull i el fill t’explica que li va al darrere la primera noia. Es llegeix malgrat no voler ser llegit i, es rellegeix una vegada i una altra. Perquè és allà, a la pantalla i saps què seguirà sent-hi sempre, encara que apaguis l'ordinador.
Un email com el que jo vaig enviar no s’envia. Perquè em feia guanyar la partida. Aquell email el vaig escriure com quan escric un post., un bon post. Sí, d’acord, el meu estil és discutible: els meus signes de puntuació, els meus i coma, i coma i, coma. Però no ho faig pas malament del tot i me’n vaig aprofitar. Després de fer servir la veu vaig donar el cop de gràcia amb un escrit. I, no sé si vaig fer bé, perquè jugo amb avantatge. I, això no és jugar net.
16 comentaris:
No sé, noia. No sé de què va. Però sigui el que sigui, tinc una cosa clara: n'hi ha que farien el mateix i ni es plantejarien si han fet bé o no.
I, segur que no vau jugar net? El vau signar, no?
(No m'hi havia fixat en tantes i,).
Doncs jo tampoc sé de què va i ens deixes amb la incògnita, jeje... però té rao Tirai, altres ni s'ho plantejarien, així que endavant. Sempre és un bon complement de la veu el medi escrit.
Aprofita el teu poder! Muhahaha!!
La meva cosina em va dir una vegada: vigila amb el que escrius, el que dius marxa i només queda el record, el que escrius queda permanent...
En tot cas no és jugar brut ni net... és jugar... i de vegades es guanya. I d'altres es perd.
De tota manera, no t'hi capfiquis, potser, al cap i a la fi, qui sap, li has fet un favor a l'altra persona (m'encanta fer hipòstesis quan no sé de què va la cosa... xDDDD)
Escriure e-mails, com quan s'escriuen bons posts pot ser molt perillós! Aiii Tarmabana no ens deixis així i dona una mica més de "tomate"...
Tan dura vas ser? Era necessari? I sabent-te guanyadora, com ha evolucionat el tema? Més dades, calen més dades!
Senyoreta Tarambana, no deveu pas haver escrit un mail al nostre amic Larry Ken sense haver-me'n fet partícip!
Ai, el Larry! Us en recordeu? Què se'n deu haver fet?
No t'hi atabalis més. Ara ja està fet, no?
I si vas decidir-te a fer-ho per alguna cosa devia ser. A vegades, per més que parlem les coses, ens queda alguna cosa per dir. L'espai, la distància i la serenitat ens ajuden a voltes a dir coses escribint que parlant no sabríem dir.
Jooo, jo també ho vaig fer (la setmana passada). No sé si podré suportar el torment :S.
No passa res... et poses la cançó de 'we are the champions' de 'queen' -No time for loosers cos we are the champions!!!!! I ja veuràs com et senteixes millor!
Au mestra de l'univers!
Hola Anna.
No pateixis, potser és el teu primer cadàver a l'armari, però 46 anys de vida em permeten dir-te que no serà l'únic.
Sóm una espècie depredadora i antropòfaga, encara que ara les nostres víctimes continuen caminant.
Au, va que no ha estat res!
Quin problema hi ha amb els i coma? Jo també ho faig. I, què? :-P
Ui, ui, ui,i ui,...!
Mmmmmm... Ja està fet. Segur que l'HAVIES d'escriure si ho vas fer. I ara ja està enviat. I tot i que apagui l'ordinador, seguirà essent-hi, com bé apuntes...
Si, probablement per la qual cosa es
Publica un comentari a l'entrada