Passo per la botiga de llaminadures, en traspàs, de la cantonada i un guts de sucre, de dolçor empalagós m'omple el nas i els records em transporten a un món de cotó fluix on tot és rosa i blau-cel.
I, em ve el gust a la boca d'una crepe de xocolata calenta, menjada a peu dret pel carrer, una tarda de tardor, quanla tardor era tardor i no el què és ara, que no és res. Mmm...
I, em ve el gust a la boca d'una crepe de xocolata calenta, menjada a peu dret pel carrer, una tarda de tardor, quanla tardor era tardor i no el què és ara, que no és res. Mmm...
10 comentaris:
La tardor sempre serà tardor, encara que se'ns presenti descafeïnada. Sempre pots fer una escapadeta a Paris en aquesta època, i menjar aquest crepe allà, que segur que encara et sembla tot més autèntic.
A fires de Sant Narcís amb màniga curta i les castanyeres fotent-se de calor. Que faci fred ja!
i més i més felicitats petites
M'acabo de menjar quatro o cinc galetes de mantega, un tros de fuet i mig croissant, amanit amb cafè amb llet...demà ja aniré al gimnàs, encara amb roba d'estiu...si noia, res és com abans...
Coi i jo que he sopat sardines.
la culpa és del Tomàs Molina!!!
bé, a Girona ciutat són castanyes immigrants* que si te'n descuides t'obren el cap si vas gaire despistada :P
*per allò de que són castanyers d'índies.
Si no hi ha dolçor l'hem de posar nosaltres. A tu, que estàs enamorada, no et costarà gens...
:-)
grlgrlgrlgrlgrlgrlgrlllllrlllrllrl...
hola ! soc la teva sister !!
aki a oxford fot un fret de la llet!! per mi ja es hivern des de mig octubre...aki tots els parc estan plens de fulles, i aki la tardor es molt maca pero al temparatura es molt baixa i aixo k avui fa solet...
jo tambe vull un crep.... i pernil, i xurros...jejejje
uoooh te trobo a faltar !!
Publica un comentari a l'entrada