No anem bé.
Aquest no és un post optimista i la veritat, no preten ser-ho. Obro el document plenament conscient que necessito una paperera emocional. A la merda.
A la merda tot.
Et passes el dia treballant, hores i hores i més hores encara. Fas un munt de feina, feina i feina i més feina. No fas el què voldires fer, perquè el què voldries fer no pots fer-ho perquè hi ha unes normes, uns protocols, una manera d'actuar, un ves a saber què que ves a saber qui va escriure, sense tenir-ne ni idea de que quan et trobes on tu et trobes no hi ha protocol, ni política que valgui. Però és igual, escrivim papers i papers i més papers, que per papers no quedi.
A la merda.
Aquest no és un post optimista i la veritat, no preten ser-ho. Obro el document plenament conscient que necessito una paperera emocional. A la merda.
A la merda tot.
Et passes el dia treballant, hores i hores i més hores encara. Fas un munt de feina, feina i feina i més feina. No fas el què voldires fer, perquè el què voldries fer no pots fer-ho perquè hi ha unes normes, uns protocols, una manera d'actuar, un ves a saber què que ves a saber qui va escriure, sense tenir-ne ni idea de que quan et trobes on tu et trobes no hi ha protocol, ni política que valgui. Però és igual, escrivim papers i papers i més papers, que per papers no quedi.
A la merda.
Cada dia d'aquest curs escolar, i no en fa pas tants, ens aixequem amb un únic problema. I té un nom. Un nom i cognom. Un nom i cognom i una carrera al darrera. Suposo que part del problema és que té aquest nom i cognom i aquesta carrera al darrera.
Els altres, no tenim cap nom i cognom que hagi estat pronunciat a ves a saber quants despatxos, i a ves a saber quants passadissos, tampoc tenim cap carrera. O almenys cap carrera que hagi dut al nostre nom a ressonar per despatxos i passadissos.
Tenir un nom és important. T'obre moltes portes, sembla. A nosaltres ens les tanca. Perquè aquest nom no som dignes de pronunciar-lo enmig de segons quina frase, perquè aquest nom no pot anar acompanyat de segons quin verb, i sobretot sobretot aquest nom no pot ser que li passi el que nosaltres veiem que li està passant. Per tant, porta tancada. I, apa. A la merda.
I, llençaries la tovallola, t'arreuliries en un racó i anireies dient que si a tothom, "si, si, si" i que ells ja s'ho fessin. A mi deixeu-me, la meva feina no és aquesta, o no hauria de ser aquesta o si és aquetsa és una puta merda de feina. Però el problema no és la feina el probelma són els nom i els cognoms.
Agafaria aquests noms i cognoms i els arrosseguries per tots aquests despatxos. Fins que els despatxos quedessin ben bruts de merda, que es quedin els noms i cognoms i la política i l'absurditat de la hipocresia administrativa. A la merda.
A la merda l'autonomia de centres inexistent. A la merda les parauls amb que s'omplen la boca. A la merda els noms i cognoms.
Els altres, no tenim cap nom i cognom que hagi estat pronunciat a ves a saber quants despatxos, i a ves a saber quants passadissos, tampoc tenim cap carrera. O almenys cap carrera que hagi dut al nostre nom a ressonar per despatxos i passadissos.
Tenir un nom és important. T'obre moltes portes, sembla. A nosaltres ens les tanca. Perquè aquest nom no som dignes de pronunciar-lo enmig de segons quina frase, perquè aquest nom no pot anar acompanyat de segons quin verb, i sobretot sobretot aquest nom no pot ser que li passi el que nosaltres veiem que li està passant. Per tant, porta tancada. I, apa. A la merda.
I, llençaries la tovallola, t'arreuliries en un racó i anireies dient que si a tothom, "si, si, si" i que ells ja s'ho fessin. A mi deixeu-me, la meva feina no és aquesta, o no hauria de ser aquesta o si és aquetsa és una puta merda de feina. Però el problema no és la feina el probelma són els nom i els cognoms.
Agafaria aquests noms i cognoms i els arrosseguries per tots aquests despatxos. Fins que els despatxos quedessin ben bruts de merda, que es quedin els noms i cognoms i la política i l'absurditat de la hipocresia administrativa. A la merda.
A la merda l'autonomia de centres inexistent. A la merda les parauls amb que s'omplen la boca. A la merda els noms i cognoms.
15 comentaris:
Osti, Anna… Ànims, va!!
Això dels noms i cognoms que converteixen a la gent en coses que no són ni es mereixen ñes una putada com una catedral, i més si toca una de les teves passions. Va, que de vegades els blocs són magnífiques papereres emocionals. Surt al carrer, relaxa't, demà serà un altre dia, el dolent sempre s'acaba.
Va, va!!
Hola! No te puedes ni imaginar como te entiendo... acabas de expresar perfectamente lo que llevo pensando desde hace un mes mas o menos ;D
llàstima no hagis escrit el nom i cognom t'hauries quedat molt més descansada... però potser sense feina oi?
com a mínim t'has quedat ben descansada.
Ànim
T'entenc noia, ara despres de buidar el pap millor?
A la merda! Hombre ya!
A la merda, jo també et dic perquè també t'entenc, però jo tinc un problema...no és només un nom i un cognom, són uns quants....
Va, fem una botifarra conjunta a tots els papers i els amos dels papers????
Doncs si, a la merda tots aquests que es dediquen a fer del seu nom i cognom una arma per fer el que els done la santa gana, no respectar les normes i crear problemes als altres.
I saps que és el pitjor? Que d´estos hi ha a tot arreu (precisament des d´ahir duc jo pensant amb el mateix problema) i que fan que els que fan la feina ben feta i hi posen il·lusió la perguen.
Quina rabia!!!!
Ja va bé desfogar-se sobretot quan et toca fer coses que saps que no serveixen per a res.
Espero que et trobis millor ara.
Aquesta gent fot rabia, molta rabia, i desprès ve la carronya: Els amics de l'innombrable. Aquests poden ser pitjors encara... En fi! A la merda!
malament rai...
Ànims mosseta i una abraçada!
Però tu no tenies un mall?
Que si no te'l portem ràpid eh!
Tira de la cadena en sortir, que això fa ferum!
carai quina estripada! Ha de ser un cognom molt sonor per què et deixi així!
Fins ara això era propi de les escoles privades, tant concertades com no. S'arriben a casos on qui porta les regnes és tota una mateixa família, fins i tot el conserge i l'administrativa.
Però aviat aquesta injustícia s'acabarà: Ara, gràcies al Germaníssim, també les escoles públiques podran gaudir del privilegi de tenir tota una família al complert en el mateix centre.
Sempre li quedarà el recurs de fer-se l'hereu d'aquella família. Crec que d'això en diuen unir-se a l'enemic.
Salutacions antipedagògiques.
Publica un comentari a l'entrada