dimarts, de novembre 4

Elefants en cursiva

La meva aportació d'avui al món blocaire és ni més ni menys que aquesta que trobareu a continuació:

Mireu allà dalt,
(amb el dit index de la mà esquerra sota l'ull esquerra)


en els estels què hi ha
(la ma dreta apuntant cap al cel o en absència d'ell sostre)


és un gros animal
(amb els braços fer una circumferència senyalant l'amplada)


que amb bicicleta va
(moure alternativament, les mans en forma de punys, endavant i endarrere)


és un elefant, i doncs què us penseu?
(Les dues mans a la cintura, posant cara estranyada)


té una trompa al darrere
(fer el gest de trompa amb la mà dreta, gest curvilini que va des del cul fins a l'aire)


i una cua al davant...

No... no era així, la trompa la té al davant i la cua al darrere.

Fi de l'aportació.

Us vull fer notar que les parts entre parentesis les he escrit jo, les he posat en cursiva perquè hi pareu especialment esment. Amb això no vull dir que les altres parts no les hagi escrit jo. Tot el post l'he escrit jo si agafem estrictament el significat de la paraula escriure, però si l'agafem des d'un àmbit més d'autoria, diríem que les parts en no-cursova són "populars catalanes".

Amb això tampoc vull dir que el què no estigui en cursiva sigui "popular català" és a dir copiat o, molt pitjor, però igual, plagiat, perquè aquest últim darrer paràgraf, que haureu notat no és en cursiva, l'he escrit plenament jo, una mica a raig, si voleu.

En conclusió, diríem que la cançó no l'he escrit jo, en el sentit d'inventar. Perquè si jo m'hagués d'inventar una cançó segurament no aniria de cap elefant, perquè em sembla una temàtica una mica limitada a nivell emocional, però d'altra banda no negaré que com a cançó de temàtica emocional m'ha permès escriure una aportació blocaire del tot intranscendent, però d'altra banda ben curiosa.

Així doncs i per acabar, només dir-vos el següent:

  1. Estic encostipada.
  2. Començo a sospitar que només puc escriure amb el meu ordinador vell. Deu ser alguna csoa de rutina literària o així...
  3. Res, ja sabeu que m'agraden els senars!

12 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

1- jo cantava : en el sostre què hi ha...
2- tants anys equivocat?
3- cuida't l'encostipat

Striper ha dit...

I la de la pobre mosca que li van apagar la llum i es va quedar a les fosques la saps?
Per cert ara habia una mosca rondant per el teclat i ha pasat a millor vida.

Clint ha dit...

I el moviment d'orelles amb les mans, per deixar clar que és un elefan? Sanyureta que su ha deixat!

Gatot ha dit...

jo em pensava que estava malament...!
ara ja em quedo tranquil: no em penso tornar a censurar qualsevol bestiesa que em passi pel cap encara que sigui una bestiesa!!!!
:D
(això si, t'ha quedat molt ben reflexionada i amb molta gràcia, cosa que probablement no assoliré)

(ah... seria fantàstic que ara que estàs costipada et gravessis cantant la cançó -pels que no la sàpiguen que jo si que la conec- i l'afegissis al post, no?)

(ah -bis-, res... era per ferte contenta amb un tercer perèntesi)

Puji ha dit...

Ostres! Estic emocionat! Un post al més pur estil Tarambana!

elur ha dit...

Jo estic com en Jrodi, l'elefant sempre havia sigut al sostre i tania una cua al darrera i una altra al davant :P

Cuida't guapa!

elur ha dit...

tEnia, és clar :S

òscar ha dit...

els elefants, com bé dius, són una temàtica més aviat limitada a nivell emocional.
què podem esperar d'uns èssers que passen hores i hores gronxant-se damunt d'una teranyina?

Laia ha dit...

Jo estic com en clint, que també feia això de moure les mans a banda i banda de les orelles per fer veure que era un elefant! de la resta... hahaha, ostres, he rigut molt, he fet un ball virtual dns el meu cap per recordar vells temps! ;)

skorbuto ha dit...

Posats a escriure textes d'altri o altris:

L'aranya cri-cri puja a la teulada.
L'aranya cri-cri puja a la teulada.
(amb les mants tocant-se, creuats els dits polze i petit i fent-les girar sobre elles)
Amb la pluja hi cau, bum!
(movent les mans d'amunt a vall amb tots els dits cap avall)
Ja surt el sol, s'escampa la pluja.
(arint els braços per sobre el cap i fent el gest d'espolsar amb les mans)
L'aranya cri-cri puja a la teulada.

chamb ha dit...

hola,

de petit no suportava aquesta canço. Mai vaig poder entendre com un elefant anava en bicicleta i a sobre per les estrelles.

Joana ha dit...

Una cançó com la del Drag màgic...ténen un no sé què...i realment t'imagines un gran elefant amb unes gran orelles volant!:)