El pitjor que et pot passar un diumenge al matí, deixant de banda el fet inapel·lable que demà és dilluns, és obrir la persiana del menjador, enretirar les cortines i veure que la veïna banquera, que per més inri treballa al banc on tu tens la hipoteca i que va donar-ne el vist-i-plau, com a responsable d'oficina, ha decidit fer de marassa i comprar una gàbia d'ocell de colors cridaners per penjar a la terrassa.
L'ocell, de moment, no piula.
Però seriosament, crec que s'haurien d'inciar els tràmits pertinents, informar al president de la comunitat, que per cert som nosaltres, i denunciar-la per "modificació d'elements de la façana" o "crim estètic", entrar en judici i que ella ens pagués a tots els problemes d'aïllament, no social sinó ventilatori que sofrim en silenci i sota una manta els veïns de la comunitat. Gràcies, no es mereixen.
La segona cosa pitjor que et pot passar és trobar en una obra pública, que paguem entre tots, el resultat de la qual serà un equipament d'aquells per la ciutadanià, un cartell que diu així: "Vigilancia Heredia" amb el carro dibuixat a sota.
La tercera pitjor cosa que et pot passar... és constatar el què sospitàves. Tenim un veí que toca el piano. Perquè en té un. Un teclat, concreta elmeurei, "pel so". Després de mesos d'inactivitat ha decidit deleitar-nos amb la Marxa Turca de Mozart. Jo en destacaria les aportacions del seu fill a cops demà. No ho fa malament de tot, el fill vull dir. El piano de Michael Nyman. Ara, resulta que no, que és un "senyor piano", diu elmeurei, que les tecles piquen. I, evidentment, acabo el post amb la Paralisa! No podia ser d'altra manera.
L'ocell, de moment, no piula.
Però seriosament, crec que s'haurien d'inciar els tràmits pertinents, informar al president de la comunitat, que per cert som nosaltres, i denunciar-la per "modificació d'elements de la façana" o "crim estètic", entrar en judici i que ella ens pagués a tots els problemes d'aïllament, no social sinó ventilatori que sofrim en silenci i sota una manta els veïns de la comunitat. Gràcies, no es mereixen.
La segona cosa pitjor que et pot passar és trobar en una obra pública, que paguem entre tots, el resultat de la qual serà un equipament d'aquells per la ciutadanià, un cartell que diu així: "Vigilancia Heredia" amb el carro dibuixat a sota.
La tercera pitjor cosa que et pot passar... és constatar el què sospitàves. Tenim un veí que toca el piano. Perquè en té un. Un teclat, concreta elmeurei, "pel so". Després de mesos d'inactivitat ha decidit deleitar-nos amb la Marxa Turca de Mozart. Jo en destacaria les aportacions del seu fill a cops demà. No ho fa malament de tot, el fill vull dir. El piano de Michael Nyman. Ara, resulta que no, que és un "senyor piano", diu elmeurei, que les tecles piquen. I, evidentment, acabo el post amb la Paralisa! No podia ser d'altra manera.
13 comentaris:
jajajajaja... osigui que pots tenir a la "banquera" agafada pels ovaris???
i a què esperes? a què t'ho arregli en Saura?
juajuajaujauajua
m'acabes d'alegrar la pre-nit!!!
A veure si acabara ficant cotorres cridaneras.
Pots aconseguir uns ratolinets per encarregar-se dels ocells. Semblarà un accident!
:-)
Jo trobo que jugar-se-la amb qui t'ha concedit la hipoteca és una miqueta arriscat. Però si els ocells es posen tontos, opto per la tàctica 'accidental' d'en Dan.
deixa que les coses segueixin el seu curs natural ...
la rotunda pràctica pianística del veí (i el seu fill) atraurà les gavines de tota la vila que, embelessades, agafaran pel bec la gàbia creient que d'allà dins flueix la celestial melodia. la fraticida baralla entre gavines farà que, finalment, la gàbia caigui just, tot just, damunt del cartell de l'heredia ...
quan una papallona bat les seves ales a nova iork acaba provocan un tsunami a indonèsia.
hola!
Anna, t'has parat a pensar que des sempre hem tingut algun vei k toca el piano?? Recordes el M. del pis vell ?
es k viure sens tenir un vei k toca el piano no seria el mateix...jejeje sino de que ens queixariem?
i si segueixes el consel del DAN, recorda k a casa els papis tenim una rateta voleiant..(o ja sa mort?)
JAJAJA! És que tothom té un veí que toca el piano? O és la mateixa persona que va de casa en casa fent un recorregut putejant a tots els catalans? El meu veí només sap 3 cançons que porta tocant des de fa 5 o 6 anys, i tot i així... CONTINUA EQUIVOCANT-SE!!! "Feel" (de Robie Williams), "Titanic" i "El tren de mitjanit". Si com a mínim les toques de cop... Però posa dels nervis cada vegada que s'equivoca i torna a començar!
XDD Doncs jo tinc un vei que toca el xilòfon! I ralla molt!! XD
Per a l'ocell no hi ha res com una nit de Sant Joan plena de petards, al dia següent l'ocell haurà ja no tornarà a piular. (Què en sóc de dolent!)
Per al pianista et recomano acordar amb ell uns horaris setmanals per poder tocar però si no accedeix, i sempre d'acord amb la resta del veinat res millor que tots els equips de música a tota canya en el moment que comenci a tocar.
Repecte als vigilants d'obra poca cosa a fer, si no és l'Heredia seràn "los mulatos" i sinò algun de semblant, però tampoc no és tan greu jo treballo per a uns que et cobren per passar per la carretera.
Mozart, Nyman, Beethoven... encara estàs prou de sort, amb el pianista. Però ojo, que si algun dia es posa a tocar alguna cosa de la Marina Rossell, truca immediatament els Heredia i que li facin un "arreglo" al piano. O, millor encara, als ossos dels dits...
Us acompanyo en el sentiment, tant a tu com "alteurei". Jo, a Sant Cugat, també tinc un veï/na "pianista". Estic fins la punta del capdamunt de dalt de tot de la part superior del cim de la mateixa "tonadilla". Per sort, ha obviat el "Paralisa". Tan de bo, mai se li passi cap tocar-lo. Mozart és a qui hauries de portar a judici, per donar peu a tanta mala llet...
Massa temps feia que no passava per ca teva... cajundena...
Preciosa, he llegit tots tots els posts endarrerits...he estat amb el virus de la panxa (ja se sap, qui va amb nens a dormir s'aixeca moll) i jo darrerament ho enganxo tot, vaja m'ho enganxen, pobrets...
Estàs molt subtil, però molt, m'agradaria tenir el teu sentit de l'humor...
Vaig a fer nones, reina, petons, perdona'm l'imperdonable pocasolteria de fer tants dies campana de casa teva, un petonàs"
Publica un comentari a l'entrada