dimecres, de desembre 3

Camal amunt

Fa dies que em pregunto per què gairebé tots els participants de Fama (el càsting) duen un camal dels pantalons arremengat fins just sota el genoll. Alguns, intueixo els més cool, deixen veure un mitjó que, com no podia ser d'altra manera, acaba d'arrodonir l'estilisme: quadres llampants, ratlles de colors que es barallen entre si, dibuixos indesxifrables i un estilisme, que a la meva ciutat no es ven. Em tenen encuriosida els que sense mitjó llueixen orgullosos el pèl de la cama. Les noies, no sé ni per què ho escric, creuen que com meys roba millor.

Després d'una setmana de baixa (o en van dues ja...) estic a punt de convertir-me en la col·laboradora ideal d'aquests programes de televisió que, per increïble que us sembli, no m'he mirat cap dia.

Jo estic enganxada al tarannà del Cuní, les seves frases hiperbòlicament llargues em tenen fascinada. Sovint només escolto per veure fins on és capaç de juxtaposar impertinentment frases que només semblen voler dir una cosa: com de petit és el món i com de gran sóc jo, amo dels límits del llenguatge.

"Contestim amb un si o un no, a aquesta pregunta" li diu a la Tura.
"Escoltim, això sembla un interrogatori" rient, per fer veure que està cómode.
"No, no... és senzillament una invitació a contestar amb un monosíl·lab".

Xin-Pum. (Una estaca al cor, com a mínim!)

Esmorzo cada dia, puntualemnt amb ell. A les 8 i 23, a un quart i mig de nou que diu ara, després d'haver resorgit de les flames de la paròdia televisiva. Al cap de poc començo a intuir que d'un ensurt lingüístic, el cafè amb llet se m'atrevessarà i anirà a petar just damunt la pantalla de la televisió, que no és BlueRay, però tampoc cal menystenir-la. Just llavors, tanco i em passejo pel pis, escolto Minoria Absoluta i rellegeixo les columnes del Guy Browning a The Guardian i faig massa trampes fent el Crossword, com abans. Com quan tenia temps i era un ritual i, no gairebé un premi.

Crec que si estigués de baixa molt més temps involucionaria (paraula que ara no sé si m'he inventat) fins a convertir-me en una mena d'ésser entre savi i tonto, drogada d'Ibuprofè, endollada a la manta elèctrica, escopint posts que mai veuran la llum i obrint al carter com a únic acte social. Aixo si, sempre sempre, amb el camal del pantaló just fins a sota el genoll.


11 comentaris:

Clint ha dit...

Resisteix, no sucumbeixis al maligne!
els dos camals, avall!

i... posats a arremangar, que sigui fins l' engonal i els dos! segur que el carter ho agraïrà!

Cudia't!

menxu ha dit...

Com a ballarina de hip-hop contesto que... ÉS UNA PUTA XORRADA EL PANTALÓ APUJAT!!! Ja ho diu la frase: Per lluir s'ha de patir. I perquè el pantalo aguanti apujat durant tots els moviments has de fer-te un "torniquete". És una xorrada!

Jordi Casanovas ha dit...

Ara m'has fet una mica de ràbia i tot... passar de les 8 i 23 al Minoria absoluta són gairebé quatre hores!

Mireia ha dit...

Jo em quedo amb les 8: 23 del Minoria, que en Cuní de veritat emposa força nerviosa

garbi24 ha dit...

Fes qualsevol cosa menys mirar noticies , quant acaben et venen ganes de aaaaarrrrrrgggggg.
Cuida't

Joana ha dit...

Uf! una baixa llarga, dona per fer moltes coses i fins i tot per acabar veient programes a la tele, que mai no ens hauriem imaginat ni que existien! Jo no he vist mai aquest programa que dius, però de ben segur que els estilistes procuren que ningú al carrer pogui portar el mateix.
Cuida't les cervicals!

Striper ha dit...

Millor escolta la radio. Anims.

XeXu ha dit...

Això li ha dit el Cuní a la Tura? Caram, realment aquest home es pensa que està per sobre de tot. S'han de tenir pebrots per ser tan... tan... ves, ara m'hi falta una paraula aquí. Segur que ell la trobaria.

zel ha dit...

Hola preciosa, encara estàs de baixa? Què coi fots a casa amb la de coses que s'han de fer????(jejejeej)
I pel que fa al Cuní, m'has fet veure una cara d'ell que em fa riure, de fet a mi em posa dels nervis, però mirat així amb clau d'humor....

Cuida't i fes bondat, petonassos!

Víctor Xaubet ha dit...

La tele només serveix per als que estan de baixa. Hahaha.
Doncs jo crec que aquests de fama segueixen les ordres d'aquells que volen imposar a la societat formes de vestir. Jo ni ho miro.
I la paraula involucionar existeix, però no amb l'accent que has posat.

Puji ha dit...

La baixa laboral ha fet rebrotar la Tarambana! Senyor metge!Per favort! No li doneu pas l'alta!!!