La finestra del 2009

Sóc incorregible, ho reconec, què voleu que us faci si la meva llisteta de bons propòsits, que tot just és un esborrany, ja sé exactament on em durà. Perquè per més llisteta, tots sabem que:

No aniré a nedar assiduament, no tindré temps per tornar a publicar al ritme que m'agradaria, no descarregaré les fotos al flickr, tornaré a abandonar la lectura sobre paper, no em llegiré la secció de política de cap diari, canviaré de canal quan facin els esports, no programaré els números de l'agenda del telèfon fix, no estalviaré tant com hauria de, faré campana de Tai Txi, em compraré més sabates de les que necessito, seguiré contracturada permanentment, no podré evitar caure en la pedentaria dissimulada al fer veure que jo no entenc de res d'això de l'Internet, que jo sóc una nena i les nenes no remanem html. Seguiré sense entendre la mateixa gent que ara no entenc, tampoc podré evitar dir paraulotes, dubtar de la meva professionalitat, jutjar massa durament als altres, plorar uns quants cops desconsoladament per tot i per res, pensar que no em mereixo elmeurei, creure'm divina i al minut següent sentir-me una formigueta, tampoc podré evitar mirar pel·lícules de final fàcil amb crispetes i cervesa i, després imaginar-me amb bikini i recordar la meva panxolina ja no tan insipient. Continuaré criticant despiadadement a les esquenes de, i pensant al passar pel costat d'una porta que segur que parlen de mi, els molt imbècils. Segur que acabo fent un descobriment fantàstic per acabar sabent que ja està passat de moda. Em faltarà temps per mi i, acabaré anant revolucionada perquè m'he posat al cap que he de, i ho he de avui i només avui. Em juraré ser flexible però la rutina em marcarà una línia tan recta que no hi haurà per on girar, els caps de setmana se'm faran curts i els dies continuaran començant a les 5 de la tarda, m'oblidaré de riure més i pensar menys.

L'any serà fantàstic, podré acomplir cada punt de la meva llista i el què és millor encara, podré reutilitzar-la any rere any. D'això se'n diu ser economo-pràctica.

Perquè deseganyem-nos les coses no canvien tant d'un any a l'altra. I, la única cosa que ens salva és trobar petites finestretes de felicitat. A la meva hi sóc jo a la cuina de casa, a fora plou, i a dins jo em rellegeixo la recepta de les magdalenes, mentre elmeurei ja prepara el motllo. A sobre el marbre de la cuina hi ha dues tasses de te, que s'han de netejar, i al menjador, la pantalla de la televisió deixa passar les lletres en blanc sobre fons gris d'algun clàssic del cinema que hem recuperat sota la manta de quadres.

L'any que ve m'agrada. M'agrada molt.

FELIÇ 2009 I MOLTES FINESTRETES DE FELICITAT