Excessiu?

Vosaltres creieu, i responeu amb sinceritat, que aquest equipatge és excessiu per 3 dies?

25 juliol

La cosa va així.


T’aixeques i penses que tocaria escriure un post però merda perquè no tens res a dir, merda perquè el que tu vols dir no saps com dir-ho i sobretot, últimament, merda perquè no tens temps d’escriure.


Després arriben vacances i mentre ets dalt el cotxe camí de ves a saber on, mentre ets a la piscina i mires com les formigues intenten escalar el teu cos, mentre ets al sofà mirant Ratatouille, jugant a la Oca amb la nebodeta, vomitant al lavabo per culpa del cocktail anitbiòtic explosiu de l’imbècil del metge que enlloc de curar-te l’otitis et perforarà l’estòmac, mentre esmorzes pa amb tomàquet i pernil i a la merda la línia, mentre mires alteurei i t’adones que ets la persona més afortunada del món, mentre mires al cel on s’hi retalla un arbre, mentre et passa tot això penses que necessites un ordinador. Que estàs perdent posts per minut i que necessites wi-fi com el pa que menges.


I, finalment arriba avui. El mòbil no para de fer “Biiiip” des de les 7:12 del matí, via Alemanya. “Biips” de felicitats que van ressonat per casa i obres el PC i no saps per on començar. Escrius tres encapçalaments, els esborres, tornes a començar, no trobes títol, et sona el mòbil, després el telèfon, des de Dublin et diuen traïdora però com a mínim no t’han retirat la paraula, via Calafell fas safareig i rius amb ganes, bips per aquí i bips per allà. I el post que no surt. O almenys no el que voldries que sortís avui. Que de fet tampoc saps com voldries que fos.


I, ara si em premeteu... vaig a agafar bufera... que 29 ja en són uns quants!

Obres vacacionals

Que avui no tocava post era claríssim. Jo no sóc de les que escriu post per dir que no n'hi ha, sóc de la gent rara que escriure per escriure ho troba absurd i malgrat si escrivís més sovint el meu bloc no cauria en la "desidia" on està submergit últimament... ostres, m'he perdut... és la paraula "desidia" que se m'ha entrevessat... bé, que escric contra rellotge, d'aquí un quart he quedat amb les amigues, abans he de passar per la farmàcia (sort que elmeurei m'ho recorda, que sinó..) i aquí estic... barallant-me amb blogger i amb l'html! Ja no sóc la que era...

Bé, res que si passeu per aquí no us entrebanqueu amb els codis, ni els sidebars, ni els banners... sobretot que ningú em toqui el header que el "mato" i si veieu algun pantone que s'escapa feu-lo tornar a entrar. Hombre, ya! Que em tenen farta!

Us deixo uns dies... mig per obres mig per les vacances! Perdoneu el desordre... ja sabeu que jo no sóc ben bé així...

Dimarts, dimecres i dijous!

Dimarts a quarts de nou i ja sóc comprant al mercat.

M'aixeco a dos quarts de vuit, em dutxo i em vesteixo i surto a la terrassa on la petunia està més mca que mai.

Camí de la feina, faig mentalment la llista. Llom, potser bístec, potser una mica de peix. Em costa comprar peix, no en sé. Però al mercat he trobat la parada de peix ideal per mi. La única de tot el mercat on venen safates de peix fresc per dues persones. Avui he comprat dos talls de lluç. També hi havia rap, però no he pogut evitar caure a la temptació i comprar llenguado.

A dos quarts i mig de nou ja entro per a porta dic el meu "Bon dia" de cantarella i pujo escales amunt a guardar-ho tot a la nevera. Hi ha algú que ja hi té el tupper amb el dinar.

Baixo els escales ràpidament, pregunto si el servidor ja és obert i mentre espero que el PC connnecti a la xarxa escric un post-it on es llegeix: "Recordar, nevera!" amb lletres vermelles de retolador permanent.

Aviat arriben els J.J., i ens asseiem a parlar de mil i una coses. La T. arriba al cap de poc. Aquests dies em sento menys mestra que mai, però m'entussiasme aquesta nova faceta meva.

Quan a quarts de tres, massa tard com sempre últimament, m'arrapenjo a la paret del passadís ple de quadres i em poso a parlar del marron que ens ve a sobre, em passo la mà pels cabells i m'adono que aviat em tallaré els cabells curts. Ara encara, no, tornant de vacances. Ho pressento.

A les tres, més perquè m'ho he proposat que per cap altra cosa, apago l'ordinador, desenganxo el post - it, i pujo a buscar el peix i la carn a dalt. M'acomiado sentint el fred de les bosses a tocar de la carn. Així sé que no m'entretindré. He de córrer cap a casa o el tall se'm farà mal bé.

Arribo a casa a quarts de 4. Estic cansada i vull fer la migdiada abans de dinar.

Dijous començo vacances. Dijous paro.

Biologia femenina?

Hora: quarts de set.
Dia: Avui mateix.
Lloc: Ikea... és que necessitàvem unes cosetes...ejem, ejem...

DESCOBRIMENT:

GEN ESPELMA

Al llarg de l'estiu es faran més estudis en aquest camp, en forma de "farolillos para terraza" i altres conceptes lúminics. Els mantindrem informats, gràcies.

Parets

Si les parets de casa nostra parlessin... què dirien?

Nit d'estiu, des del balcó de casa

Balcons lluminosos amb roba estesa.
Soroll de cuberts que repiquen contra plats.
Un Marlboro que ens arriba des de l'altra costat de la plaça, en forma de llumeneta petita a les mans d'algú.
Talons que cantonegen després d'un sopar, carrer avall.
Airet dolç que em mou els cabells i que en porta un xerrar fluix de dues amigues sota un arbre.
Moc el peu al ritme dels insectes del fanal hipnòtic. L'albarca em cau. Ungles de color de xocolata.